Rue des boutiques obscures
Patrick Modiano, 1978
Traducció de María Teresa Gallego Urrutia
Anagrama, 240 pàgines
Aquesta és una novel·la que ens parla de la fragilitat de la nostra existència. Planteja el fet de convertir-nos en uns desconeguts per a nosaltres mateixos i de l'escàs rastre que deixam una vegada que deixam de tenir un nom. Com si mai haguéssim existit, com si contemplar el nostre passat ens reportàs imatges d'un ésser amb qui compartim la closca però no l'interior. També és la història d'una reconstrucció del propi passat a partir de peces soltes. Aquesta sensació de discontinuïtat és la que ens vol transmetre l'autor a partir d'una estructura que mescla episodis llargs amb breus referències documentals, records que flueixen a partir de les informacions conegudes i històries que el protagonista viu com si no parlassin de la seva vida sinó de la d'un estrany. Així, aquesta novel·la resulta d'una lectura fàcil però discontinua, no s'acaba d'agafar mai embranzida de la mateixa manera que el protagonista no acaba de trobar les peces de la seva existència.
Patrick Modiano, 1978
Traducció de María Teresa Gallego Urrutia
Anagrama, 240 pàgines
Guy Roland no sap qui és. Ha treballat un temps com a investigador privat en l'agència del comte von Hutte, i quan aquest decideix jubilar-se i establir-se a Niça, decideix intentar esbrinar, redescobrir qui és ell en realitat. A partir de persones que el van conèixer en un moment o altra de la seva vida i enmig d'una espiral d'esperances i decepcions, Roland comença a recuperar fragments de la seva vida, que de mica en mica l'ajuden a situar-se de nou en el món, encara que amb l'estranya sensació de contemplar la seva vida com qui contempla una vida aliena, fins que tota la informació el porta a recuperar alguns records i a situar-se en l'època en que tota la seva existència es va capgirar, durant l'ocupació nazi de França en la Segona Guerra Mundial.
Aquesta és una novel·la que ens parla de la fragilitat de la nostra existència. Planteja el fet de convertir-nos en uns desconeguts per a nosaltres mateixos i de l'escàs rastre que deixam una vegada que deixam de tenir un nom. Com si mai haguéssim existit, com si contemplar el nostre passat ens reportàs imatges d'un ésser amb qui compartim la closca però no l'interior. També és la història d'una reconstrucció del propi passat a partir de peces soltes. Aquesta sensació de discontinuïtat és la que ens vol transmetre l'autor a partir d'una estructura que mescla episodis llargs amb breus referències documentals, records que flueixen a partir de les informacions conegudes i històries que el protagonista viu com si no parlassin de la seva vida sinó de la d'un estrany. Així, aquesta novel·la resulta d'una lectura fàcil però discontinua, no s'acaba d'agafar mai embranzida de la mateixa manera que el protagonista no acaba de trobar les peces de la seva existència.
Patrick Modiano (1945), premi Nobel de literatura 2014, és un dels autors francesos més destacats de la segona meitat del segle XX, guanyador entre altres distincions del prestigiós premi Goncourt amb l'obra que ens ocupa. Un dels aspectes que més el caracteritzen és la seva constant referència a l'època de l'ocupació nazi de França, com és el cas de la novel·la que ens ocupa.
Comentaris