Passa al contingut principal

"El violí d'Auschwitz", Maria Àngels Anglada

El violí d'Auschwitz
Maria Àngels Anglada, 1994
Columna jove, 127 pàgines

Daniel, un jove lutier internat en un camp de concentració nazi durant la segona guerra mundial, rep un encàrrec enverinat de part del comandant del camp: fer un violí de so excel·lent. Enmig dels patiments que li causa la seva condició de presoner, privat de menjar, amb una alimentació molt deficient i sotmès a tot tipus de maltractes per part del personal del lager, Daniel intentarà dur a terme el seu encàrrec, sota l'amenaça de deixar-hi la vida.

El violí d'Auschwitz és una novel·la breu que permet un acostament al fet dels camps de concentració i de la duresa de les condicions de vida que s'hi patien per part del públic adolescent, destinatari principal de l'obra de Maria Àngels Anglada. Analitzant l'obra des d'aquesta perspectiva, hem de dir que és una obra que transmet de manera adequada les circumstàncies vitals que es donaven en aquest tipus d'instal·lacions, i que no estalvia, tot i que tampoc s'hi estén, referències a les pallisses, la crueltat extrema del personal i l'arbitrarietat que regia en aquests camps. Tampoc amaga aspectes especialment cruels com l'experimentació amb éssers humans que portaven a terme els metges nazis. Ofereix, per tant, un panorama complet de la realitat dels camps de concentració sense defugir una història personal que transmet una certa esperança en aquest vertader infern a la terra. Pel que fa a l'estructura de l'obra, el fet d'emmarcar els fets del camp amb referències a l'actualitat és un aspecte que acaba de travar l'obra. Menció especial mereix que cada capítol estigui encapçalat per la transcripció de documents de l'època, que demostren la inhumanitat a la que arribaren els nazis en el seu "processament" dels presoners nazis.

En definitiva, pens que és una obra que si bé es pot quedar curta per un lector adult o una mica coneixedor del tema, és molt adequada per al públic al qual va dirigida, i ofereix una visió equilibrada i justa del tema, sense les omissions que s'observen en altres obres dirigides al mateix públic, com El noi del pijama de ratlles

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...