El violí d'Auschwitz
Maria Àngels Anglada, 1994
Columna jove, 127 pàgines
El violí d'Auschwitz és una novel·la breu que permet un acostament al fet dels camps de concentració i de la duresa de les condicions de vida que s'hi patien per part del públic adolescent, destinatari principal de l'obra de Maria Àngels Anglada. Analitzant l'obra des d'aquesta perspectiva, hem de dir que és una obra que transmet de manera adequada les circumstàncies vitals que es donaven en aquest tipus d'instal·lacions, i que no estalvia, tot i que tampoc s'hi estén, referències a les pallisses, la crueltat extrema del personal i l'arbitrarietat que regia en aquests camps. Tampoc amaga aspectes especialment cruels com l'experimentació amb éssers humans que portaven a terme els metges nazis. Ofereix, per tant, un panorama complet de la realitat dels camps de concentració sense defugir una història personal que transmet una certa esperança en aquest vertader infern a la terra. Pel que fa a l'estructura de l'obra, el fet d'emmarcar els fets del camp amb referències a l'actualitat és un aspecte que acaba de travar l'obra. Menció especial mereix que cada capítol estigui encapçalat per la transcripció de documents de l'època, que demostren la inhumanitat a la que arribaren els nazis en el seu "processament" dels presoners nazis.
Maria Àngels Anglada, 1994
Columna jove, 127 pàgines
Daniel, un jove lutier internat en un camp de concentració nazi durant la segona guerra mundial, rep un encàrrec enverinat de part del comandant del camp: fer un violí de so excel·lent. Enmig dels patiments que li causa la seva condició de presoner, privat de menjar, amb una alimentació molt deficient i sotmès a tot tipus de maltractes per part del personal del lager, Daniel intentarà dur a terme el seu encàrrec, sota l'amenaça de deixar-hi la vida.
El violí d'Auschwitz és una novel·la breu que permet un acostament al fet dels camps de concentració i de la duresa de les condicions de vida que s'hi patien per part del públic adolescent, destinatari principal de l'obra de Maria Àngels Anglada. Analitzant l'obra des d'aquesta perspectiva, hem de dir que és una obra que transmet de manera adequada les circumstàncies vitals que es donaven en aquest tipus d'instal·lacions, i que no estalvia, tot i que tampoc s'hi estén, referències a les pallisses, la crueltat extrema del personal i l'arbitrarietat que regia en aquests camps. Tampoc amaga aspectes especialment cruels com l'experimentació amb éssers humans que portaven a terme els metges nazis. Ofereix, per tant, un panorama complet de la realitat dels camps de concentració sense defugir una història personal que transmet una certa esperança en aquest vertader infern a la terra. Pel que fa a l'estructura de l'obra, el fet d'emmarcar els fets del camp amb referències a l'actualitat és un aspecte que acaba de travar l'obra. Menció especial mereix que cada capítol estigui encapçalat per la transcripció de documents de l'època, que demostren la inhumanitat a la que arribaren els nazis en el seu "processament" dels presoners nazis.
En definitiva, pens que és una obra que si bé es pot quedar curta per un lector adult o una mica coneixedor del tema, és molt adequada per al públic al qual va dirigida, i ofereix una visió equilibrada i justa del tema, sense les omissions que s'observen en altres obres dirigides al mateix públic, com El noi del pijama de ratlles.
Comentaris