Passa al contingut principal

"Ens veurem allà dalt", Pierre Lemaître

Au revoir là-haut
Pierre Lemaître, 2013
Traducció d'Albert Pejó
Bromera, 480 pàgines

Front occidental, novembre de 1918. A pocs dies de signar-se l'armistici que posaria final a la I guerra mundial, el tinent Henri D'Aulnay-Pradelle veu que la guerra s'acaba sense que ell hagi pogut fer cap acció heroica que li permeti a ell i al seu antic llinatge nobiliari vingut a menys assolir la fama i restaurar el seu esplendor. Per això força un atac sobre una insignificant posició alemanya, en el transcurs del qual quedarà lligat el destí dels soldats Albert Maillard i Édouard Pericourt. Es faran companys inseparables, i la seva amistat els portarà a compartir les misèries en temps de postguerra; Albert sense feina i amb seqüeles físiques i Édouard terriblement mutilat. Decebuts pel tracte que França dispensa als seus herois emprendran un pla forassenyat per sortir de la misèria. Mentrestant, D'Aulnay-Pradelle també intentarà fer la seva fortuna per mitjans poc ortodoxos.

Ens veurem allà dalt s'acosta a la temàtica de la I guerra mundial des d'una perspectiva una mica diferent a la que han optat altres obres com 14, de Jean Echenoz. Lemaître es fixa no tant en la pròpia guerra, que tanmateix queda descrita com un funest joc absurd, sinó en el panorama que va quedar després del conflicte, la forma en que les víctimes del conflicte, la carn de canó enviada a passar els seus millors anys a les fronteres, varen reintegrar-se a la vida civil, portant les terribles seqüeles tant en els seus cossos com en els seus esperits. I també reflecteix com, després d'una catàstrofe nacional, hi ha qui intenta treure profit de la desgràcia i enriquir-se, encara que sigui trepitjant la dignitat de les víctimes. En aquest sentit, la història de D'Aulnay-Pradelle per una banda i d'Albert i Édouard per l'altra resulta paradoxalment paral·lela, un recerca de la fortuna amb mitjans poc lícits, que tanmateix acabarà de forma diametralment oposada.

Escrita en un estil vibrant, és una novel·la guanyadora del premi Goncourt de 2013, el més prestigiós de la literatura francesa. És una excel·lent aproximació a la França de postguerra. Una obra imprescindible.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...