La vérité sur l'affaire Harry Quebert
Joël Dicker, 2012
Traducció d'Imma Falcó
La Campana, 688 pàgines
La veritat sobre el cas Harry Quebert és una novel·la magnètica, ja que el que en aparença és una investigació policial clàssica s'acaba convertint en una muntanya russa de veritats que es superposen unes a les altres sense que es pugui saber quina és la realitat dels fets i de quina manera poden encaixar fets en aparença contradictoris. Estilísticament és un obra atractiva, ja que combina fragment en que pren la veu el narrador omniscient amb altres relats en primera persona de Marcus Goldman. A més, l'autor ens porta a moure'ns pel temps, des de 1975 a 2008 passant per 1998, quan se'ns relata l'inici de la relació entre Quebert i Goldman.
Joël Dicker, 2012
Traducció d'Imma Falcó
La Campana, 688 pàgines
Aurora, New Hampshire, 2008. En el jardí de Goose Cove, residència de la gran eminència de les lletres americanes Harry Quebert, apareix enterrat el cadàver de Nola Kellergan, desapareguda el 30 d'agost de 1975 amb tan sols 15 anys. En el transcurs de l'interrogatori, Quebert admet haver mantingut una relació amb la noia que la seva obra mestra, Els orígens del mal, relata la seva història d'amor. Tot apunta a que va ser ell l'assassí. En assabentar-se'n, Marcus Goldman, estrella recent de la literatura en plena crisi creativa i deixeble de Quebert, es desplaça a la localitat amb la intenció de descobrir qui va ser realment l'assassí. Enmig d'una gran hostilitat generalitzada, amb l'única ajuda del sergent Gahalowood, Goldman anirà resseguint els fets que es varen esdevenir al llarg de l'estiu de 1975, i que no només impliquen Harry Quebert i Nola Kellergan, sinó també Tamara, Robert i Jenny Quinn; el reverend Kellergan, pare de Nola; Travis Dawn i l'intendent Pratt, agents de la policia local a l'època; Elijah Stern, magnat local, i Luther Caleb, el seu xòfer. Una autèntica constel·lació de relacions socials que assoleix un índex de complexitat inusitat, ja que ningú coneix la realitat completa dels fets, de forma que Goldman l'ha de compondre com qui dóna forma a un mosaic, unint centenars de petites tessel·les fins a configurar una imatge precisa.
Aquesta novel·la està centrada argumentalment en la investigació de la mort de la Nola Kellergan i les circumstàncies en que aquesta es va produir. Tanmateix, va una mica més enllà i ens presenta també una aproximació a la relació mestre-deixeble, que s'acaba convertint en una mena de relació paternofilial que és el vertader motor de la història, la lluita d'un fill per exculpar un pare. Té quelcom també de sociològic, en la descripció del poble d'Aurora i les dinàmiques admiració-odi que s'estableixen a l'entorn de l'escriptor un cop es descobreix la relació entre ell i l'adolescent Nola Kellergan. Un altre aspecte en el qual es posa esment és el món editorial, que es retratat de forma força crua en la persona de Barnaski, editor de Goldman, a qui només li interessen els milions i no la literatura.
La veritat sobre el cas Harry Quebert és una novel·la magnètica, ja que el que en aparença és una investigació policial clàssica s'acaba convertint en una muntanya russa de veritats que es superposen unes a les altres sense que es pugui saber quina és la realitat dels fets i de quina manera poden encaixar fets en aparença contradictoris. Estilísticament és un obra atractiva, ja que combina fragment en que pren la veu el narrador omniscient amb altres relats en primera persona de Marcus Goldman. A més, l'autor ens porta a moure'ns pel temps, des de 1975 a 2008 passant per 1998, quan se'ns relata l'inici de la relació entre Quebert i Goldman.
Ha estat qualificada per alguns crítics com una peça de literatura mentidera, però La veritat sobre el cas Harry Quebert m'ha semblat una bona novel·la, molt entretenguda i amb l'al·licient afegit dels múltiples canvis de rumb que experimenta la investigació a mesura que es coneixen nous aspectes. La principal nota discordant crec que és el personatge de la mare de Marcus Goldman, que representa el contrapunt còmic però que està completament fora de lloc, en la meva opinió. Bona lectura.
Comentaris