Passa al contingut principal

"La veritat sobre el cas Harry Quebert", Joël Dicker

La vérité sur l'affaire Harry Quebert
Joël Dicker, 2012
Traducció d'Imma Falcó
La Campana, 688 pàgines

Aurora, New Hampshire, 2008. En el jardí de Goose Cove, residència de la gran eminència de les lletres americanes Harry Quebert, apareix enterrat el cadàver de Nola Kellergan, desapareguda el 30 d'agost de 1975 amb tan sols 15 anys. En el transcurs de l'interrogatori, Quebert admet haver mantingut una relació amb la noia que la seva obra mestra, Els orígens del mal, relata la seva història d'amor. Tot apunta a que va ser ell l'assassí. En assabentar-se'n, Marcus Goldman, estrella recent de la literatura en plena crisi creativa i deixeble de Quebert, es desplaça a la localitat amb la intenció de descobrir qui va ser realment l'assassí. Enmig d'una gran hostilitat generalitzada, amb l'única ajuda del sergent Gahalowood, Goldman anirà resseguint els fets que es varen esdevenir al llarg de l'estiu de 1975, i que no només impliquen Harry Quebert i Nola Kellergan, sinó també Tamara, Robert i Jenny Quinn; el reverend Kellergan, pare de Nola; Travis Dawn i l'intendent Pratt, agents de la policia local a l'època; Elijah Stern, magnat local, i Luther Caleb, el seu xòfer. Una autèntica constel·lació de relacions socials que assoleix un índex de complexitat inusitat, ja que ningú coneix la realitat completa dels fets, de forma que Goldman l'ha de compondre com qui dóna forma a un mosaic, unint centenars de petites tessel·les fins a configurar una imatge precisa.

Aquesta novel·la està centrada argumentalment en la investigació de la mort de la Nola Kellergan i les circumstàncies en que aquesta es va produir. Tanmateix, va una mica més enllà i ens presenta també una aproximació a la relació mestre-deixeble, que s'acaba convertint en una mena de relació paternofilial que és el vertader motor de la història, la lluita d'un fill per exculpar un pare. Té quelcom també de sociològic, en la descripció del poble d'Aurora i les dinàmiques admiració-odi que s'estableixen a l'entorn de l'escriptor un cop es descobreix la relació entre ell i l'adolescent Nola Kellergan. Un altre aspecte en el qual es posa esment és el món editorial, que es retratat de forma força crua en la persona de Barnaski, editor de Goldman, a qui només li interessen els milions i no la literatura.

La veritat sobre el cas Harry Quebert és una novel·la magnètica, ja que el que en aparença és una investigació policial clàssica s'acaba convertint en una muntanya russa de veritats que es superposen unes a les altres sense que es pugui saber quina és la realitat dels fets i de quina manera poden encaixar fets en aparença contradictoris. Estilísticament és un obra atractiva, ja que combina fragment en que pren la veu el narrador omniscient amb altres relats en primera persona de Marcus Goldman. A més, l'autor ens porta a moure'ns pel temps, des de 1975 a 2008 passant per 1998, quan se'ns relata l'inici de la relació entre Quebert i Goldman.

Ha estat qualificada per alguns crítics com una peça de literatura mentidera, però La veritat sobre el cas Harry Quebert m'ha semblat una bona novel·la, molt entretenguda i amb l'al·licient afegit dels múltiples canvis de rumb que experimenta la investigació a mesura que es coneixen nous aspectes. La principal nota discordant crec que és el personatge de la mare de Marcus Goldman, que representa el contrapunt còmic però que està completament fora de lloc, en la meva opinió. Bona lectura.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...