Passa al contingut principal

"España, capital París", Germà Bel

España, capital París 
Germà Bel, 2010
Destino, 339 pàgines 

L'obra de l'economista català Germà Bel tracta una qüestió de vital importància en l'actual funcionament de l'estat espanyol, com és el per què de la política de infraestructures que es segueix per part de l'estat espanyol. La idea que defensa l'autor és que els successius governs s'han esforçat en utilitzar la política de infraestructures per fer d'Espanya un país  cohesionat territorialment, encara que el que realment han desenvolupat és la interconnexió de Madrid amb totes les capitals de província. Per tal de desenvolupar aquesta idea, és fixa en les decisions preses des del segle XVIII per part dels governants en relació a la construcció de la xarxa de carreteres, ferrocarrils i aeroports. D'aquesta forma, és veu que en totes aquestes èpoques la constant ha estat la creació de sistemes de comunicacions que permetessin unir Madrid amb totes les capitals de província. Així, el que s'ha donat es pot resumir com una política de infraestructures de transport de  característiques radials quan la realitat del mercat és transversal. Queda constatat que la lògica econòmica sempre ha tengut un paper secundari respecte els objectius polítics.

L'obra de Germà Bel és molt clara a l'hora de perfilar el fracàs de l'estat de cohesionar-se més enllà del consum d'una ingent quantitat de recursos per fer de Madrid la capital real d'un estat en el qual jugava un paper secundari econòmicament a principis del segle XVIII. A més, aquesta obra també ens permet comprovar com la irracionalitat en la construcció de les infraestructures es manté fins a l'actualitat, com és pot veure amb les línies d'AVE, que es desenvolupen sense considerar-se ni el retorn econòmic ni el social. També ens serveix per comprovar la sistemàtica marginació de moltes zones de l'estat, en especial dels arxipèlags, que per la seva naturalesa geogràfica no es poden connectar amb Madrid per mitjans terrestres i per això són marginats de la despesa pública en aquest apartat.

En resum, aquesta obra em sembla magnífica per fer-nos conscients de la irracionalitat dels governants espanyols i de l'absurditat de la política de comunicacions terrestres que han desenvolupat, que ha servit per potenciar Madrid i ha perjudicat el desenvolupament econòmic general del país.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...