España, capital París
L'obra de Germà Bel és molt clara a l'hora de perfilar el fracàs de l'estat de cohesionar-se més enllà del consum d'una ingent quantitat de recursos per fer de Madrid la capital real d'un estat en el qual jugava un paper secundari econòmicament a principis del segle XVIII. A més, aquesta obra també ens permet comprovar com la irracionalitat en la construcció de les infraestructures es manté fins a l'actualitat, com és pot veure amb les línies d'AVE, que es desenvolupen sense considerar-se ni el retorn econòmic ni el social. També ens serveix per comprovar la sistemàtica marginació de moltes zones de l'estat, en especial dels arxipèlags, que per la seva naturalesa geogràfica no es poden connectar amb Madrid per mitjans terrestres i per això són marginats de la despesa pública en aquest apartat.
Germà Bel, 2010
Destino, 339 pàgines
L'obra de l'economista català Germà Bel tracta una qüestió de vital importància en l'actual funcionament de l'estat espanyol, com és el per què de la política de infraestructures que es segueix per part de l'estat espanyol. La idea que defensa l'autor és que els successius governs s'han esforçat en utilitzar la política de infraestructures per fer d'Espanya un país cohesionat territorialment, encara que el que realment han desenvolupat és la interconnexió de Madrid amb totes les capitals de província. Per tal de desenvolupar aquesta idea, és fixa en les decisions preses des del segle XVIII per part dels governants en relació a la construcció de la xarxa de carreteres, ferrocarrils i aeroports. D'aquesta forma, és veu que en totes aquestes èpoques la constant ha estat la creació de sistemes de comunicacions que permetessin unir Madrid amb totes les capitals de província. Així, el que s'ha donat es pot resumir com una política de infraestructures de transport de característiques radials quan la realitat del mercat és transversal. Queda constatat que la lògica econòmica sempre ha tengut un paper secundari respecte els objectius polítics.
L'obra de Germà Bel és molt clara a l'hora de perfilar el fracàs de l'estat de cohesionar-se més enllà del consum d'una ingent quantitat de recursos per fer de Madrid la capital real d'un estat en el qual jugava un paper secundari econòmicament a principis del segle XVIII. A més, aquesta obra també ens permet comprovar com la irracionalitat en la construcció de les infraestructures es manté fins a l'actualitat, com és pot veure amb les línies d'AVE, que es desenvolupen sense considerar-se ni el retorn econòmic ni el social. També ens serveix per comprovar la sistemàtica marginació de moltes zones de l'estat, en especial dels arxipèlags, que per la seva naturalesa geogràfica no es poden connectar amb Madrid per mitjans terrestres i per això són marginats de la despesa pública en aquest apartat.
En resum, aquesta obra em sembla magnífica per fer-nos conscients de la irracionalitat dels governants espanyols i de l'absurditat de la política de comunicacions terrestres que han desenvolupat, que ha servit per potenciar Madrid i ha perjudicat el desenvolupament econòmic general del país.
Comentaris