Passa al contingut principal

"La rebel·lió", Joseph Roth

Die Rebellion
Josep Roth, 1924
Traducció de Judit Vilar 
Ensiola, 124 pàgines 

Andreas Pum és el perfecte súbdit de sa majestat imperial: soldat mutilat al front, espera amb pacient resignació sortir de l'hospital militar i que l'estat es preocupi d'ell, que li assigni una llicència pública per un estanc, un quiosquet o qualsevol altra ocupació. Per això, quan se li assigna una llicència com a músic ambulant i un orgue de mà, en sent plenament satisfet i rebutja de pla les actituds de molts dels seus companys que maleeixen el govern i l'ordre establert i clamen per la subversió. A pesar de la seva modesta vida, es mou satisfet per la ciutat amb el seu uniforme i la seva medalla. Fins i tot sembla complir totes les seves expectatives vitals quan es casa amb un vídua de bon veure. Tanmateix, un incident al tramvia i la manca de diligència de les autoritats el portaran a la presó, on viurà una epifania que el convertirà en partidari de la revolució, en ple procés de decadència personal.

La rebel·lió és el retrat d'una època de canvi, de la caiguda de l'imperi Austrohongarès i dels seus efectes sobre la població. També retrata, a partir de les vivències d'un individu comú com és Andreas Pum, la societat de la primera postguerra mundial i sobretot la dissort dels excombatents, que passen de ser herois per l'estat a ser vists com una lacra social, com un recordatori del món que havia estat i d'una època passada. Però per damunt de tot, és un relat d'un canvi personal, de l'evolució del perfecte súbdit que confia en l'emperador, l'estat i les lleis que a través del rebuig de la societat és desenganya i acaba essent partidari de la rebel·lió contra el sistema.

Joseph Roth (1894-1939) és un dels grans escriptors centreeuropeus de la primera meitat del segle XX. Nat a l'imperi Austrohongarès, va quedar marcat per la seva caiguda i per la societat que va sorgir posteriorment, amb l'arribada al poder de dictadures tant a Àustria com a Alemanya. La rebel·lió és una mostra d'aquesta percepció de Roth, en la qual expressa a través d'Andreas Pum el desencís pels canvis patits pel món després de la I Guerra Mundial. Un magnífica novel·la.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...