Passa al contingut principal

"Irène", Pierre Lemaitre

Travail soigné
Pierre Lemaitre, 2006
Traducció al castellà de Juan Carlos Durán Romero
Alfaguara, 400 pàgines

El descobriment dun atroç crim a la perifèria de París posa en marxa una exhaustiva investigació que pren un tomb inesperat quan  es descobreix que està vinculat amb un altre crim igualment macabre. La desorientació policial arriba al seu màxim grau quan es coneix que en els dos crims s'han reproduït amb el màxim nivell de detall possible dos assassinats que apareixen en novel·les reconegudes del gènere policial. El comandant Camille Verhoeven serà qui haurà de dirigir la investigació al capdavant d'un heterogeni equip, que atesa la magnitud de l'obra criminal a la que s'enfronten no deixarà d'acumular recursos en una cursa contra rellotge en la que qui marca els temps és el propi assassí.

Podem dir  que Irène és una novel·la que es planteja d'una manera força desconcertant, tant per la seva pròpia línia argumental com pel fet que no tenim la certesa que la descripció dels fets que se'ns narren en la primera part correspongui a la investigació tai com aquesta es desenvolupa o a la visió que havia dissenyat el propi assassí. En qualsevol cas, es tracta d'una narració plena de ritme que alterna la trama de la investigació amb pinzellades sobre la vida personal del comandant Verhoeven, la qual cosa fa que la lectura sigui força més enriquidora des del punt de vista literari. També s'ha de destacar que constitueix la presentació en societat del personatge de Camille Verhoeven, un comandant de la policia nacional força particular pel seu metre i quaranta-cinc centímetres i capaç de fer front a qualsevol en defensa del seu punt de vista.

Irène resulta ser una bona novel·la policíaca, i és una mostra innegable del talent del seu autor, que es consagrà definitivament en el camp de la novel·la negra amb la segona entrega de la seva obra i es consagrà com un dels grans autors francesos quan guanyà el Goncourt amb l'esplèndida Ens veurem allà dalt, un retrat realista carregat de drama i petites dosis d'humor de la França de la primera postguerra mundial. Ara bé, l'obra que ens ocupa, tot i que funciona molt bé, no acaba d'estar del tot polida i és fins i tot previsible a partir de cert punt. En el seu favor s'ha de dir que és tot un homenatge al gènere policíac.

Una novel·la molt recomanable, ni que sigui per conèixer Camille Verhoeven.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...

"M. El hijo del siglo", Antonio Scurati

M. Il figlio del secolo Antonio Scurati, 2018 Traducció de l'italià de Carlos Gumpert Melgosa Alfaguara. 824 pàgines La Itàlia de 1919 és un país en crisi: els veterans estan descontents per la forma en què se'ls intenta arraconar de la vida pública; el govern és incapaç d'aconseguir de les negociacions de pau de París tots els territoris que pretenia i pels quals s'han sacrificat milions d'italians; els obrers, esperonejats pel triomf dels bolxevics, assagen accions revolucionàries i imposen les seves condicions allà on poden. Enmig d'aquest caos, Benito Mussolini, antic líder socialista, està determinat a retornar a Itàlia a la situació que creu que li correspon, i per fer-ho cerca el suport dels antics combatents per fer-se lloc en el panorama polític. A partir de la creació dels Fasci de Combat , el feixisme emprendrà un camí cap al poder marcat per la violència indiscriminada, la col·laboració de l'estat i tota mena d'excessos que li permetran assol...