La forma dell'acqua
Andrea Camilleri, 1994
Traducció al català de Xavier Riu Camps
Edicions 62, 160 pàgines
Un dels polítics més rellevants de Sicília apareix mort en el racó de més mala reputació de Vigata, lloc habitual de prostitució de tota casta. Totes les autoritats de la regió de Montelusa i gairebé de l'estat volen que la investigació es tanqui sense fer gaire soroll, atès que no hi ha indicis que la mort s'hagi produït de forma violenta. Però Salvo Montalbano no ho veu clar, pensa que hi ha quelcom que no acaba de quadrar i comença una investigació contra rellotge per mirar d'esbrinar si la seva intuïció l'engana o té raó. I com no podia ser d’altra manera, sí que hi ha gat amagat.
La forma de l’aigua suposà el debut literari d’un dels personatges més carismàtics de la literatura de crim i misteri de l’època actual, Salvo Montalbano. És una novel·la de poca extensió que es pot llegir d’una tirada i que destaca per la seva linealitat i per com es tanca la història sense recórrer a piruetes argumentals males de seguir o d’entendre. Diria que és una de les novel·les de misteri més ben estructurades de les que he llegit, ja que se’ns ofereix tot el que necessitam per entendre la història.
En aquesta breu novel·la, entram en contacte amb una realitat siciliana que no deixa indiferent, en un escenari en que la policia viu amb la pressió d’un entorn amablement hostil i tot es mira d’arreglar al marge de les forces de la llei. També sorprèn la naturalitat amb la que es tracta el paper omnipresent de la màfia i els enfrontaments entre clans rivals. És interessant com, a pesar de mig amagar-ho rere els noms de Vigata i Montelusa, es dibuixa la particular realitat siciliana amarada per la delinqüència organitzada.
Pel que fa a Salvo Montalbano, és un detectiu que definiria com a essencialment pragmàtic, però que té un instint policial ben desenvolupat que li permet insistir allà on altres desistirien. Capaç d’entendre les particularitats del seu entorn i de manejar en benefici els obstacles del seu entorn. Com a aspecte singular, s’ha de dir que és un personatge profundament enamorat de la seva esposa, a la qual només pot veure de tant en tant ja que viu al nord d’Itàlia.
Comentaris