"Vita", Melania G. Mazzucco

Vita
Melania G. Mazzucco, 2003

Traducció al castellà de Xavier González Rovira
Anagrama, 544 pàgines

A principis del segle XX, Vita i Diamante arriben de la Itàlia miserable del sud a la ciutat de Nova York, que acull milions d'europeus i els aboca a un món ple de misèria, crueltat i oportunitats. Tan sols dos infants que volten la primera desena de vida, ben aviat toparan amb un món despietat on no hi ha gairebé espai per sentimentalismes però en el qual veuran néixer un amor incombustible als esdeveniments i al pas dels anys, que tanmateix mai podran consolidar, allunyats per la força devastadora de les circumstàncies.

A partir de les vivències dels dos protagonistes en els EUA d'abans de la Gran Guerra, Melania G. Mazzucco elabora un retrat de la vida dels immigrants italians que per milions anaren a cercar la terra promesa a nord-Amèrica. Explica les durísimes condicions amb les que s'hagueren d'enfrontar en un país que els necessitava per seguir amb el seu vertiginós creixement però que els considerava poc més que simples animals de càrrega. En aquesta situació, la delinqüència organitzada s'obria pas als carrers del sud de Manhattan i entre els seus tentacles hi enredava, d'una o altra manera, a la major part dels italians emigrats. 

Més enllà del quadre general de la forma de vida de la comunitat italoamericana, Mazzucco planteja la novel·la com la recuperació d'una part del passat de la seva família i de la seva terra d'origen, per la qual cosa de tant en tant aporta informacions reals sobre el que ha pogut saber dels personatges i reconstrueix fins i tot el retrobament dels dos protagonistes diverses dècades després d'haver pogut viure els únics instants de felicitat que els pertocaven. 

També és, indubtablement, una novel·la d'amor, però d'un amor dels que els costa sortir a la superfície i viuen per sempre en les entranyes dels dos enamorats sense que aquests estiguin en condicions de llancar-s'hi obertament. És un amor condemnat al fracàs i que quan s'intenta recuperar només serveix per aprofundir la sensació de fracàs enmig d'una incomoditat gegantina.

Ens trobam davant una novel·la summament interessant, perquè ens desperta interès en distints nivells, com a testimoni d'una època, com una història d'amor, com una recerca genealògica... Constitueix per tant una lectura molt enriquidora.