Passa al contingut principal

"Pandora al Congo", Albert Sánchez Piñol

Pandora al Congo
Albert Sánchez Piñol, 2005
La Campana, 556 pàgines

Londres, 1914. Tommy Thomson, negre d'un negre d'un autor que ha assolit cert èxit a còpia de clixés i novel·les de consum ràpid, rep un encàrrec del tot inesperat. L'advocat del reu Marcus Garvey el contracte com a darrer recurs; haurà de donar forma a la narració dels fets que portaren a la mort dels germans Carver, William i Richard, en una expedició al Congo. En el transcurs de les entrevistes, Thomson anirà descobrint una història absolutament fascinant sobre com els germans Carver en excavar una mina d'or obren un camí de contacte amb una civilització subterrània, els tècton, que tenen per objectiu aniquilar la humanitat, i de com l'actuació de Garvey impedeix aquesta situació. Aquesta narració convertirà Thomson en un novel·lista exitós i a Garvey en un home lliure. Però sovint realitat i ficció són difícils d'encaixar.

Pandora al Congo és una novel·la rica i variada. Per una banda és una novel·la que ens parla sobre el fet d'escriure novel·les, dels dubtes i les llicències que sovint es permeten els escriptors i fins i tot del seu enamorament vers alguns dels seus personatges. També és, innegablement, una novel·la d'aventures que ens recorda al gran metre Verne. I també és una obra sobre la manipulació i l'engany del que podem ser víctimes quan pensam que obram per una causa justa. Són distints nivells que l'autor és capaç de superposar amb una gran mestria i que el porten a crear una magnífica obra que sempre manté el lector expectant davant les diverses situacions que es generen.

Pens que aquesta novel·la és un llibre magnífic, entretingut de principi a final i amb girs argumentals força inesperats i ben executats. Els personatges secundaris són molt bons; a pesar d'estar en alguns casos poc definits, complementen molt bé la història principal com també l'àmbit domèstic de Thomson. Un llibre molt recomanable per passar una bona estona. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...