Passa al contingut principal

"Pandora al Congo", Albert Sánchez Piñol

Pandora al Congo
Albert Sánchez Piñol, 2005
La Campana, 556 pàgines

Londres, 1914. Tommy Thomson, negre d'un negre d'un autor que ha assolit cert èxit a còpia de clixés i novel·les de consum ràpid, rep un encàrrec del tot inesperat. L'advocat del reu Marcus Garvey el contracte com a darrer recurs; haurà de donar forma a la narració dels fets que portaren a la mort dels germans Carver, William i Richard, en una expedició al Congo. En el transcurs de les entrevistes, Thomson anirà descobrint una història absolutament fascinant sobre com els germans Carver en excavar una mina d'or obren un camí de contacte amb una civilització subterrània, els tècton, que tenen per objectiu aniquilar la humanitat, i de com l'actuació de Garvey impedeix aquesta situació. Aquesta narració convertirà Thomson en un novel·lista exitós i a Garvey en un home lliure. Però sovint realitat i ficció són difícils d'encaixar.

Pandora al Congo és una novel·la rica i variada. Per una banda és una novel·la que ens parla sobre el fet d'escriure novel·les, dels dubtes i les llicències que sovint es permeten els escriptors i fins i tot del seu enamorament vers alguns dels seus personatges. També és, innegablement, una novel·la d'aventures que ens recorda al gran metre Verne. I també és una obra sobre la manipulació i l'engany del que podem ser víctimes quan pensam que obram per una causa justa. Són distints nivells que l'autor és capaç de superposar amb una gran mestria i que el porten a crear una magnífica obra que sempre manté el lector expectant davant les diverses situacions que es generen.

Pens que aquesta novel·la és un llibre magnífic, entretingut de principi a final i amb girs argumentals força inesperats i ben executats. Els personatges secundaris són molt bons; a pesar d'estar en alguns casos poc definits, complementen molt bé la història principal com també l'àmbit domèstic de Thomson. Un llibre molt recomanable per passar una bona estona. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...