Die Angst des Tormanns beim Elfmeter
La por del porter davant del penal és un llibre que explora la sensació de desassossec d'un individu des d'un punt de vista singular. En lloc de sentir-se amenaçat pel món que l'envolta pel fet de ser un fugitiu, Bloch és sent empès a analitzar aquest món en base a la seva descomposició en múltiples elements, sovint dissociats de la realitat. No sembla estar angoixat pels seus actes o per la possibilitat de ser enxampat, sino únicament per la forma en que perceb el món al seu voltant.
Peter Handke, 1970
Traducció al català de Joan Fontcuberta
Edicions 62, 144 pàgines
Josef Bloch ha estat acomiadat de la seva feina, fet que l'ha fet entrar en una mena d'estat catatònic en el qual res el satisfà. Entaula una relació amb una dona, però en un moment d'angoixa l'assassina i decideix fugir cap un poble de frontera. En tot moment Bloch és incapaç de percebre el món en la seva totalitat, sinó que la realitat de li va descomposant davant els ulls en una multitud ingent de detalls, fragments que absorbeixen la seva atenció. En altres ocasions li sembla observar les seves pròpies accions des de fora, com si fos testimoni del seu propi deambular. Tot això mentre vaga sense rumb per la la petita vila prop de la frontera.
La por del porter davant del penal és un llibre que explora la sensació de desassossec d'un individu des d'un punt de vista singular. En lloc de sentir-se amenaçat pel món que l'envolta pel fet de ser un fugitiu, Bloch és sent empès a analitzar aquest món en base a la seva descomposició en múltiples elements, sovint dissociats de la realitat. No sembla estar angoixat pels seus actes o per la possibilitat de ser enxampat, sino únicament per la forma en que perceb el món al seu voltant.
Aquesta novel·la, si bé és cert que resulta interessant per la manera en que tracta una evasió, m'ha resultat profundament avorrida per dues qüestions. Per una banda, el to narratiu és absolutament pla, tot és descrit sense èmfasi ni emoció: l'assassinat, la fugida, les batusses en que Bloch participa... Per altra banda, la narració en sí no avança cap a un final, en el sentit que un cop és al poble, Bloch va donant tombs, mentre la realitat se li descomposa davant els ulls sense que actuï per fer res que faci canviar la seva solució. A més, el personatge sembla força odiós, per la seva manca de recursos morals per valorar la magnitud dels seus actes.
En definitiva, un estil narratiu original per una novel·la que resulta tremendament avorrida a no ser per un tipus de lector apassionat de la forma literària que no prengui en consideració allò que es narra.
Comentaris