Passa al contingut principal

"La por del porter davant del penal", Peter Handke

Die Angst des Tormanns beim Elfmeter
Peter Handke, 1970
Traducció al català de Joan Fontcuberta
Edicions 62, 144 pàgines

Josef Bloch ha estat acomiadat de la seva feina, fet que l'ha fet entrar en una mena d'estat catatònic en el qual res el satisfà. Entaula una relació amb una dona, però en un moment d'angoixa l'assassina i decideix fugir cap un poble de frontera. En tot moment Bloch és incapaç de percebre el món en la seva totalitat, sinó que la realitat de li va descomposant davant els ulls en una multitud ingent de detalls, fragments que absorbeixen la seva atenció. En altres ocasions li sembla observar les seves pròpies accions des de fora, com si fos testimoni del seu propi deambular. Tot això mentre vaga sense rumb per la la petita vila prop de la frontera.

La por del porter davant del penal és un llibre que explora la sensació de desassossec d'un individu des d'un punt de vista singular. En lloc de sentir-se amenaçat pel món que l'envolta pel fet de ser un fugitiu, Bloch és sent empès a analitzar aquest món en base a la seva descomposició en múltiples elements, sovint dissociats de la realitat. No sembla estar angoixat pels seus actes o per la possibilitat de ser enxampat, sino únicament per la forma en que perceb el món al seu voltant. 

Aquesta novel·la, si bé és cert que resulta interessant per la manera en que tracta una evasió, m'ha resultat profundament avorrida per dues qüestions. Per una banda, el to narratiu és absolutament pla, tot és descrit sense èmfasi ni emoció: l'assassinat, la fugida, les batusses en que Bloch participa... Per altra banda, la narració en sí no avança cap a un final, en el sentit que un cop és al poble, Bloch va donant tombs, mentre la realitat se li descomposa davant els ulls sense que actuï per fer res que faci canviar la seva solució. A més, el personatge sembla força odiós, per la seva manca de recursos morals per valorar la magnitud dels seus actes. 

En definitiva, un estil narratiu original per una novel·la que resulta tremendament avorrida a no ser per un tipus de lector apassionat de la forma literària que no prengui en consideració allò que es narra. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...