Passa al contingut principal

"Querida Ijeawele. Cómo educar en el feminismo", Chimamanda Ngozi Adichie

Dear Ijeawele, or a feminist manifesto in fifteen suggestions
Chimamanda Ngozi Adichie, 2016
Traducció al castellà de Cruz Rodríguez Juiz
Literatura Random House, 96 pàgines

En el cas d'aquesta obra, el text original en anglès és prou més explícit sobre els seus continguts que no la traducció en castellà, atès que aquesta obra no és altra cosa que un manifest feminista a través de 15 consells que fa l'autora a petició d'una amiga seva, que acabava de ser mare per primer cop. Aquestes quinze consideracions, consells, són reflexions poderoses sobre com hem d'educar les nostres filles i els nostres fills per tal que puguin donar lloc a una societat fonamentada en la igualtat de gèneres i en la qual hagin desaparegut els rols vinculats al gènere. És una vertadera referència tant per educar en el feminisme tant a homes com a dones.

Crec interessant compartir algunes consideracions que fa en el llibre:

Del tercer consell:
Si no les ponemos a nuestros hijos la camisa de fuerza de los roles de género les dejamos espacio para que alcancen su máximo potencial.

Del sisè consell:
Enséñale a cuestionarse a los hombres que solo empatizan con las mujeres si las ven como una posible relación en lugar de como a seres humanos iguales. Hombres que, al hablar de las violaciones, siempre dirán algo del estilo de «si fuera mi hija o mi mujer o mi hermana». Sin embargo, los mismos hombres no necesitan imaginar a la víctima masculina de un crimen como su «hermano o hijo» para empatizar.

Del desè consell:
Si le gusta el maquillaje, deja que se maquille. Si le gusta la moda, deja que se arregle. Pero si no le gusta ni una cosa ni la otra, déjala tranquila. No creas que criar a una feminista consiste en obligarla a rechazar la feminidad. Feminismo y feminidad no se excluyen mutuamente. Es misógino sugerir lo contrario. Por desgracia, las mujeres han aprendido a avergonzarse y disculparse de los intereses que tradicionalmente se consideran femeninos, tales como la moda y el maquillaje. Pero nuestra sociedad no espera que los hombres se avergüencen de los intereses que tradicionalmente se consideran masculinos.

Del dotzè consell:
Dile que su cuerpo le pertenece a ella y solo a ella, que nunca debería sentir la necesidad de decir «sí» a algo que no quiera o para lo que se sienta presionada. Enséñale que decir «no» cuando «no» le parece lo correcto es motivo de orgullo.

Del desè consell:
Me sembla una obra molt útil i pràctica per introduir-se en el tema de què és el feminisme.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...

"M. El hijo del siglo", Antonio Scurati

M. Il figlio del secolo Antonio Scurati, 2018 Traducció de l'italià de Carlos Gumpert Melgosa Alfaguara. 824 pàgines La Itàlia de 1919 és un país en crisi: els veterans estan descontents per la forma en què se'ls intenta arraconar de la vida pública; el govern és incapaç d'aconseguir de les negociacions de pau de París tots els territoris que pretenia i pels quals s'han sacrificat milions d'italians; els obrers, esperonejats pel triomf dels bolxevics, assagen accions revolucionàries i imposen les seves condicions allà on poden. Enmig d'aquest caos, Benito Mussolini, antic líder socialista, està determinat a retornar a Itàlia a la situació que creu que li correspon, i per fer-ho cerca el suport dels antics combatents per fer-se lloc en el panorama polític. A partir de la creació dels Fasci de Combat , el feixisme emprendrà un camí cap al poder marcat per la violència indiscriminada, la col·laboració de l'estat i tota mena d'excessos que li permetran assol...