Passa al contingut principal

"La noia amb la Leica", Helena Janeczek

La ragazza con la Leica
Helena Janeczek, 2017
Traducció al català d'Oriol Ponsatí
Edicions 62, 352 pàgines 

Gerta Pohorylle i Endre Friedmann varen donar lloc a un dels majors mites de la fotografia, Robert Capa. Darrera la imatge de Capa hi havia la d'un altre personatge que la història gairebé oblidà: Gerda Taro. Es fa difícil concebre els primers grans treballs de Robert Capa com a altra cosa que el treball conjunt de dela dos personatges, en especial les magnífiques imatges que portaren la barbàrie que patia Espanya durant la guerra civil a l'opinió pública mundial. Malauradament, el nom de Capa eclipsà per complet el de Gerda Taro a causa de la seva prematura mort a Espanya durant la guerra civil. 

L'obra d'Helena Janeczek vol recuperar la figura de la fotògrafa alemanya d'origen polonès, i ho fa d'una manera força original. En lloc de procurar una biografia novel·lada, el que ens ofereix és una visió de Gerda Taro a partir de tres personatges que li foren molt propers: Willy Chardack, Ruth Cerf i Georg Kuritzkes. Els dos homes evoquen els records de Taro des de 1960, un a Buffalo, Nova York, i l'altre a Roma, mentre la visió de Ruth Cerf correspon a 1938, mesos després de la mort de Gerda Taro a Brunete, el 26 de juliol de 1937.

Més enllà de la seva vessant com a fotògrafa, l'obra es centra en explorar la seva personalitat. És retrata a una dona forta, ferma i decidida, preocupada essencialment per tirar endavant els seus ideals i els seus projectes sense comprometre's excessivament amb ningú i sense preocupar-se de l'impacte de les seves decisions sobre el seu entorn més immediat. De la seva tasca professional gairebé el més destacat és la visió comercial que demostra a l'hora de crear el personatge de Robert Capa i les constants mencions de la Leica que Endre Friedmann li ensenyà a manejar amb tan bons resultats. 

Sens dubte un dels aspectes més atractius de la novel·la és el seu context històric, el retrat duna munió de joves jueus, essencialment almenys però també d'altres nacionalitats que coincideixen a París a causa de l'arribada del nazisme al poder i que es troben units per la seva ideologia socialista i el seu compromís amb la causa de la II República espanyola. I també és molt interessant la història de la coneguda maleta mexicana de Robert Capa, un conjunt de negatius que el seus col·laborador Cziki Weisz aconseguí treure de França de forma clandestina en els moments de l'ocupació nazi de França. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...