La ragazza con la Leica
Helena Janeczek, 2017
Traducció al català d'Oriol Ponsatí
Edicions 62, 352 pàgines
Gerta Pohorylle i Endre Friedmann varen donar lloc a un dels majors mites de la fotografia, Robert Capa. Darrera la imatge de Capa hi havia la d'un altre personatge que la història gairebé oblidà: Gerda Taro. Es fa difícil concebre els primers grans treballs de Robert Capa com a altra cosa que el treball conjunt de dela dos personatges, en especial les magnífiques imatges que portaren la barbàrie que patia Espanya durant la guerra civil a l'opinió pública mundial. Malauradament, el nom de Capa eclipsà per complet el de Gerda Taro a causa de la seva prematura mort a Espanya durant la guerra civil.
L'obra d'Helena Janeczek vol recuperar la figura de la fotògrafa alemanya d'origen polonès, i ho fa d'una manera força original. En lloc de procurar una biografia novel·lada, el que ens ofereix és una visió de Gerda Taro a partir de tres personatges que li foren molt propers: Willy Chardack, Ruth Cerf i Georg Kuritzkes. Els dos homes evoquen els records de Taro des de 1960, un a Buffalo, Nova York, i l'altre a Roma, mentre la visió de Ruth Cerf correspon a 1938, mesos després de la mort de Gerda Taro a Brunete, el 26 de juliol de 1937.
Més enllà de la seva vessant com a fotògrafa, l'obra es centra en explorar la seva personalitat. És retrata a una dona forta, ferma i decidida, preocupada essencialment per tirar endavant els seus ideals i els seus projectes sense comprometre's excessivament amb ningú i sense preocupar-se de l'impacte de les seves decisions sobre el seu entorn més immediat. De la seva tasca professional gairebé el més destacat és la visió comercial que demostra a l'hora de crear el personatge de Robert Capa i les constants mencions de la Leica que Endre Friedmann li ensenyà a manejar amb tan bons resultats.
Sens dubte un dels aspectes més atractius de la novel·la és el seu context històric, el retrat duna munió de joves jueus, essencialment almenys però també d'altres nacionalitats que coincideixen a París a causa de l'arribada del nazisme al poder i que es troben units per la seva ideologia socialista i el seu compromís amb la causa de la II República espanyola. I també és molt interessant la història de la coneguda maleta mexicana de Robert Capa, un conjunt de negatius que el seus col·laborador Cziki Weisz aconseguí treure de França de forma clandestina en els moments de l'ocupació nazi de França.
Comentaris