Incerta glòria
Joan Sales, 1956-1971
Club Editor, 544 pàgines
Incerta glòria ens presenta una narració sobre l'època de la guerra civil i els anys immediatament anteriors a partir de tres veus. La primera part correspon a la narració del jove Lluís de Brocà mentre es troba al front de l'Aragó. En aquesta zona, allunyat la major part del temps de les accions de guerra, s'enamora sense remei d'Olivella, la catalana, que s'aprofita d'aquesta circumstància per fer que Lluís maniobra per tal de regularitzar la seva situació amb un matrimoni fictici amb el carlà que asseguri el futur dels seus fills. La segona part correspon a la correspondència adreçada per la dona de Lluís, Trini Milmany, al seu amic Juli Soleràs. A través d'aquestes cartes coneixem com havia estat la joventut dels tres a Barcelona entre el final de la dictadura de Primo de Rivera i l'esclat de la Guerra Civil, així com la situació de Barcelona durant el conflicte armat. La tercera part és la narració del seminarista Cruells, en la qual aquest rememora la seva estada al front amb en Lluís i en Soleràs i les maniobres que havia fet per aconseguir la reconciliació entre en Lluís i na Trini. També parla de la desbandada de l'exèrcit republicà al front d'Aragó davant la contraofensiva franquista que va seguir la pèrdua de la ciutat de Terol.
Incerta glòria és una novel·la sobre la guerra civil que aconsegueix quelcom tan extraordinàriament difícil com és no posicionar-se en favor de cap dels dos bàndols. L'objectiu de l'autor és parlar del desastre que és la guerra, de quina manera trasbalsa per complet la vida i com n'és d'arbitrària la situació de pertànyer a un o altre bàndol, ja que sovint es fa esment a la idea que la majoria dels que lluiten en un o altra costat de la línia del front ho fan perquè fortuïtament els va correspondre més que per la seva pròpia convicció. De fet, aquest menysteniment de les ideologies és una altra de les idees que sobrevolen el llibre, ja que s'expressa a través de distints personatges la idea que tan dolent és un bàndol com l'altre, i les transicions ideològiques són força freqüents.
És aquesta un novel·la que a l'estil d'altres obres europees contemporànies, com per exemple Vida i destí de Vassili Grossmann, tenen més la intenció de descriure l'ambient que es viu en l'època de la guerra que oferir una història amb un principi, un desenvolupament i un final. De fet, en aquest cas el final és tan obert que no sabem res del final de cap dels personatges més enllà de la certesa que Cruells va sobreviure, perquè la tercera part són les seves memòries. És, per tant, un obra cabdal en la narrativa catalana de postguerra, un treball que el seu autor va treballar de forma constant des de la publicació de la primera versió el 1956 fins al 1971, en part per la necessitat de passar la censura i en part per la voluntat de fer-ne un text el més reeixit possible. Una gran novel·la.
Comentaris