Passa al contingut principal

"El llindar de l'eternitat", Ken Follett

Edge of Eternity (The Century, 3)
Ken Follett. 2014
Traducció al català de Jordi Puig
Rosa dels vents, 1152 pàgines

El 1961, el món es troba immers en la guerra freda. A Berlín, la situació és d'una anormalitat quotidiana. Una ciutat dividida entre el món occidental i el món comunista en la qual bona part de la població ha decidit passar al món capitalista, situació que es resoldrà d'una forma absolutament atroç: la construcció del tristament famós mur de Berlín. Al mateix temps, als Estats Units es viu una doble lluita: internament, la comunitat afrodescendent es mobilitza per reclamar el final de la segregació que continua de forma flagrant als estats del sud; internacionalment, es combat el gran enemic, que és el comunisme, amb episodis com el bloqueig de Cuba i l'esperpèntic intent d'invasió de l'illa a Bahía Cochinos. Mentrestant, l'altre gegant, la URSS, amb Khrusxov, intenta fer passes cap a la distensió des de la consciència que intentar anar al ritme dels EUA és suïcida. En un panorama diferent, al Regne Unit s'assisteix a l'eclosió del fenomen de masses de la música pop.

En tots aquests escenaris, acompanyam una nova generació de personatges pertanyents a les nissagues que han protagonitzat la trilogia The Century, que cobreix la història del món occidental des de principi de segle XX fins a la caiguda del mur de Berlín el 1989. En aquesta ocasió, els personatges són Rebeca Hoffmann i els seug germans Lili i Walli, a Berlín; George Jakes, Maria Summers, Cam i Beep Dewar als Estats Units; Tània i Dimka Dvorkin a l'URSS; Dave i Evie Williams a Londres. De la mà de tots aquests personatges -i de molts d'altres- Follett es fa resseguir els grans esdeveniments que protagonitzaren la guerra freda: la construcció del mur de Berlín, la crisi dels míssils, la primavera de Praga, la guerra del Vietnam, la lluita pels drets civils, l'immobilisme soviètic, la crisi del bloc de l'est... L'escenari final és la caiguda del mur de Berlín, en un ambient de confusió i eufòria, que és el fet històric que probablement posa el punt i final al segle XX més enllà dels límits cronològics convencionals.

S'ha de reconèixer a Ken Follett la seva habilitat per narrar històries, i en el cas de la trilogia que ens ocupa, la seva capacitat de moure un grapat de personatges per bona part dels esdeveniments històrics que marcaren la segona meitat del segle XX. Ho fa amb una narració lleugera, a partir de personatges ben perfilats, si bé hem d'admetre que són personatges que evolucionen més aviat poc al llarg de tota la narració. A nivell temàtic, és encomiable l'interès de Follett per reflectir els defectes dels dos bàndols enfrontats en la guerra freda, ja que assenyala la brutalitat amb la que eren tractats els negres als EUA, les operacions encobertes de la CIA, la crueltat amb la que es tractava als opositors a l'URSS, l'immobilisme que portà els soviètics a ser un economia fracassada, l'absurd de la guerra del Vietnam, la repressió del reformisme a països com Txecoslovàquia, els estralls de les drogues, etc. També s'ha de destacar l'omissió de fets que poden considerar centrals en l'epoca, com el maig del 68 o la invasió soviètica d'Afganistan, però la seva inclusió potser era difícil donat el perfil dels personatges.

El mèrit de Follett és que s'ha embarcat en una narracció que permet que el lector entri en contacte amb la història general del segle XX, cosa que permet despertar l'interès i la curiositat per aquestes èpoques. És una trilogia ben escrita, amb un ritme àgil i que esdevé una lectura molt amena a pesar de la seva extensió, necessària per desenvolupar totes les trames.

L'autor gal·lès Ken Follett (via Pinterest)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...

"El silenci i la ràbia", Pierre Lemaitre

Le silence et la colère Pierre Lemaitre, 2023 Traducció d'Albert Pejó Bromera, 552 pàgines 1952. Els Pelletier han superat la tràgica mort d'Étienne a Indoxina i han continuat amb la seva vida, els fills a París i els pares a Beirut. Hèlene inicia la seva vida de reportera al Journal du Soir amb un reportatge sobre la construcció d'una presa que li canviarà la vida, no només professionalment sinó també en l'àmbit personal. Per la seva banda, François reprèn la investigació del cas Mary Lampson, que el portarà, de forma estranya, a millorar la seva posició al diari. Mentrestant, Jean, sempre sota la pressió de Geneviève, fa una passa endavant en el món dels negocis i decideix posar en marxa una botiga de roba a preus baixos, Dixie, que li durà més d'un mal de cap. A Beirut, Louis afronta un prestigiós torneig de boxa amb el seu pupil Lulu, un desafiament de resultat inesperat. En aquesta segona trobada amb els Pelletier, Lemaitre ens presenta un ventall de situacion...

"La península de las casas vacías", David Uclés

La península de las casas vacías David Uclés, 2024 Siruela, 700 pàgines La família d'Odisto Ardolento es veu abocada a la voràgine destructiva que suposa la guerra civil del 36 que seguí el fracassat cop d'estat de Mola i companyia. A partir de la seva pròpia experiència, forçat a l'exili per una qüestió de venjances personals, i de la seva família, tant al seu poble (Jándula, nom fictici de Quesada, a Jaén) com al llarg de la geografia espanyola, l'autor ens compon un fresc, una visió coral dels desastres de la guerra. Aclamada per la crítica i per bona part dels lectors, premiada en diversos certàmens, La península de las casas vacías ha gaudit d'un èxit i reconeixement sense precedents en les èpoques recents de la literatura espanyola. Se la considera, fins i tot, l'obra definitiva sobre la guerra civil de 1936, si fa no fa un Guerra i pau ibèric. El plantejament de la novel·la és molt ambiciós, atès que ens vol oferir una visió de conjunt del conflicte, de...