Ken Follett. 2014
Traducció al català de Jordi Puig
Rosa dels vents, 1152 pàgines
El 1961, el món es troba immers en la guerra freda. A Berlín, la situació és d'una anormalitat quotidiana. Una ciutat dividida entre el món occidental i el món comunista en la qual bona part de la població ha decidit passar al món capitalista, situació que es resoldrà d'una forma absolutament atroç: la construcció del tristament famós mur de Berlín. Al mateix temps, als Estats Units es viu una doble lluita: internament, la comunitat afrodescendent es mobilitza per reclamar el final de la segregació que continua de forma flagrant als estats del sud; internacionalment, es combat el gran enemic, que és el comunisme, amb episodis com el bloqueig de Cuba i l'esperpèntic intent d'invasió de l'illa a Bahía Cochinos. Mentrestant, l'altre gegant, la URSS, amb Khrusxov, intenta fer passes cap a la distensió des de la consciència que intentar anar al ritme dels EUA és suïcida. En un panorama diferent, al Regne Unit s'assisteix a l'eclosió del fenomen de masses de la música pop.
En tots aquests escenaris, acompanyam una nova generació de personatges pertanyents a les nissagues que han protagonitzat la trilogia The Century, que cobreix la història del món occidental des de principi de segle XX fins a la caiguda del mur de Berlín el 1989. En aquesta ocasió, els personatges són Rebeca Hoffmann i els seug germans Lili i Walli, a Berlín; George Jakes, Maria Summers, Cam i Beep Dewar als Estats Units; Tània i Dimka Dvorkin a l'URSS; Dave i Evie Williams a Londres. De la mà de tots aquests personatges -i de molts d'altres- Follett es fa resseguir els grans esdeveniments que protagonitzaren la guerra freda: la construcció del mur de Berlín, la crisi dels míssils, la primavera de Praga, la guerra del Vietnam, la lluita pels drets civils, l'immobilisme soviètic, la crisi del bloc de l'est... L'escenari final és la caiguda del mur de Berlín, en un ambient de confusió i eufòria, que és el fet històric que probablement posa el punt i final al segle XX més enllà dels límits cronològics convencionals.
S'ha de reconèixer a Ken Follett la seva habilitat per narrar històries, i en el cas de la trilogia que ens ocupa, la seva capacitat de moure un grapat de personatges per bona part dels esdeveniments històrics que marcaren la segona meitat del segle XX. Ho fa amb una narració lleugera, a partir de personatges ben perfilats, si bé hem d'admetre que són personatges que evolucionen més aviat poc al llarg de tota la narració. A nivell temàtic, és encomiable l'interès de Follett per reflectir els defectes dels dos bàndols enfrontats en la guerra freda, ja que assenyala la brutalitat amb la que eren tractats els negres als EUA, les operacions encobertes de la CIA, la crueltat amb la que es tractava als opositors a l'URSS, l'immobilisme que portà els soviètics a ser un economia fracassada, l'absurd de la guerra del Vietnam, la repressió del reformisme a països com Txecoslovàquia, els estralls de les drogues, etc. També s'ha de destacar l'omissió de fets que poden considerar centrals en l'epoca, com el maig del 68 o la invasió soviètica d'Afganistan, però la seva inclusió potser era difícil donat el perfil dels personatges.
El mèrit de Follett és que s'ha embarcat en una narracció que permet que el lector entri en contacte amb la història general del segle XX, cosa que permet despertar l'interès i la curiositat per aquestes èpoques. És una trilogia ben escrita, amb un ritme àgil i que esdevé una lectura molt amena a pesar de la seva extensió, necessària per desenvolupar totes les trames.
 |
| L'autor gal·lès Ken Follett (via Pinterest) |
Comentaris