Passa al contingut principal

"Basat en una història real", Delphine de Vigan

D'après une histoire vrai
Delphine de Vigan, 2015
Traducció  del francès al català d'Oriol Sánchez Vaqué
Edicions 62, 352 pàgines
-Prix Goncourt des Lycéens 2016-

Delphine de Vigan passa per una crisi creativa després de l'aclaparador èxit de Res no s'oposa a la nit, novel·la autobiogràfica. En un moment en que els seus fills comencen a volar sols, aquest estancament creatiu esdevé una crisi personal enmig de la qual apareix la L., una dona sofisticada i propera que de mida en mica agafa les regnes de la vida de Delphine. De mica en mica L. acapara la vida de Delphine, mentre la intenta empènyer a escriure sobre la seva realitat, convençuda que el gran públic ja està cansat de ficció i només vol realitat. Al final, la relació esdevé més i més tensa fins que Delphine s'adona que no és una relació normal.

Aquesta història explora la idea del desconegut que s'apropia d'una vida aliena, encara que de la forma en què es planteja en aquesta novel·la, deixa oberta la idea a una altra interpretació diferent. Podem interpretar el personatge de L. com una veu interior de la pròpia escriptora, que en les circumstàncies crítiques lluita en el seu interior a l'entorn de la idea de seguir explorant la seva experiència vital o tornar a la ficció. Probablement, aquest és un debat que l'autora va tenir amb ella mateixa i ha volgut reflectir en aquesta novel·la.


És una lectura interessant pel que es refereix a explorar els mecanismes de la creació literària, però que com a thriller només llueix en moments concrets. A pesar d'això, és una novel·la interessant, encara que per la naturalesa de la història sigui previsible. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...