Passa al contingut principal

"El tambor de hojalata", Günter Grass

Die blechtrommel
Günter Grass, 1959
Traducció de l'alemany al castellà de Miguel Sáenz
Alfaguara, 673 pàgines 

Oskar Matzerath neix a Danzig, ciutat del corredor creat després de la Primera Guerra Mundial, espai que divideix Alemanya i que serà l'escenari d'inici de la Segona Guerra Mundial. A l'edat de 3 anys decideix que no vol créixer més, i es provoca un accident que li serveix de cobertura per deturar el seu creixement. Oskar és un infant aferrat al seu timbal de llauna i que a més desenvolupa una estranya habilitat: destruir vidres amb la seva veu. Al llarg de la seva infància assistim a la successió d'esdeveniments que suposa l'arribada al poder dels nazis, la guerra mundial i l'auge de l'Alemanya occidental, mentre de la mà d'Oskar passejam per la històrica ciutat de Danzig abans que fos destruïda pels efectes de la guerra. 

És aquesta una de les grans novel·les europees del segle XX, una narració amarada de realisme màgic i que ens ofereix una visió realment sorprenent, veure el món des de la dualitat d'una persona que manté l'aparença física d'un infant de 3 anys però que intel·lectualment creix amb uns paràmetres morals força particulars. Oskar és un infant egoista, megalòman i cruel, que no dubta a forçar la mort de persones del seu entorn tot aprofitant les circumstàncies. És també un individu que pateix la crueltat de la història i que en certa manera intenta oposar-s'hi, rebentant amb el seu tambor els nombrosos mítings polítics que es duen a terme a la seva ciutat. 

La narració es desenvolupa de forma cronològica, i el narrador és el propir Oskar, que rememora la seva existència des de l'hospital en el qual es troba internat, acusat d'haver comès un homicidi. La narració s'inicia des del moment de la concepció de la seva mare i acaba quan Oskar ja ha entrat a l'edat adulta, i es desenvolupa amb un llenguatge extraordinàriament ric i un sentit del ritme narratiu absolutament magistral. 

De l'epíleg m'ha sorprès saber de quina manera tenia cura l'autor que les traduccions de la seva obra fossin acurades, fins al punt de trobar-se amb els traductors per parlar de l'obra i mostrar-los els racons de la seva estimada ciutat, actualment Gdánsk, Polònia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...