Passa al contingut principal

"Tempestades de acero", Ernst Jünger

In Stahlgewittern / Das Wäldchen 125 / Kriegsstausbruch
Ernst Jünger, 1920
Traducció de l'alemany al castellà de Andrés Sánchez Pasqual
Planeta, 464 pàgines

En aquesta obra, que en realitat aplega tres narracions diferents, Ernst Jünger transmet la seva experiència en el front de guerra durant la Primera Guerra Mundial. És una narració en la qual l'autor descriu les seves vivències des del punt de vista del soldat més que des del punt de vista humà. Això pot semblar una contradicció, però amb aquesta frase vull expressar que, a diferència d'altres obres sobre el mateix conflicte on el narrador transmet el seu fàstic per la carnisseria que es desenvolupa, en els diaris de Jünger aquestes reflexions hi són pràcticament absents; es lamenta de la mort de companys, però no lamenta la mort de milions de joves ni el sensesentit de les guerres. Per això dic que en la majoria d'ocasions qui parla és el soldat, que descriu amb precisió la situació de les fronteres, els bombardejos, la destrucció, els avenços i retrocessos de la línia de front, les infraestructures, etc. mentre la veu de l'esser humà roman oculta. Val a dir que aquesta observació freda també se l'aplica a sí mateix, atès que en les múltiples ocasions en que resulta ferit ho considera poc més que contratemps. 


A pesar d'aquesta consideració incial, que segurament faig des del punt de vista d'una persona que no ha viscut la guerra directament i que coneix la matança que va ser la Gran Guerra, això no li treu a la narració el seu indubtable valor literari. Jünger és posseidor d'una prosa precisa, capaç de transmetre l'emoció i la tensió del camp de batalla i també de descriure de forma poètica els paisatges devastats i la bellesa que observava dins la tragèdia. Òbviament és també un valuós testimoni històric, a través del qual podem observar en quin punt els propis soldats alemanys prenen consciència de la incapacitat de guanyar la guerra quan constaten com viuen els britànics i quin armament tenen amb el seu, o quan es topen amb companyies de soldats neozelandesos; entenen que lluiten contra un enemic de recursos gairebé il·limitats, mentre ells malviuen amb una magra ració de melmelada i torrades.

Les dues obres que acompanyen els diaris de guerra aprofundeixen en aquesta visió del Jünger guerrer, en especial la que refereix què va fer quan començà el conflicte (spoiler: va córrer tot cofoi a allistar-se).

Una de les grans obres sobre la IGM, amb un tot radicalment diferent de Remarque i el seu Res de nou a l'oest

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...