Ernst Jünger, 1920
Traducció de l'alemany al castellà de Andrés Sánchez Pasqual
Planeta, 464 pàgines
En aquesta obra, que en realitat aplega tres narracions diferents, Ernst Jünger transmet la seva experiència en el front de guerra durant la Primera Guerra Mundial. És una narració en la qual l'autor descriu les seves vivències des del punt de vista del soldat més que des del punt de vista humà. Això pot semblar una contradicció, però amb aquesta frase vull expressar que, a diferència d'altres obres sobre el mateix conflicte on el narrador transmet el seu fàstic per la carnisseria que es desenvolupa, en els diaris de Jünger aquestes reflexions hi són pràcticament absents; es lamenta de la mort de companys, però no lamenta la mort de milions de joves ni el sensesentit de les guerres. Per això dic que en la majoria d'ocasions qui parla és el soldat, que descriu amb precisió la situació de les fronteres, els bombardejos, la destrucció, els avenços i retrocessos de la línia de front, les infraestructures, etc. mentre la veu de l'esser humà roman oculta. Val a dir que aquesta observació freda també se l'aplica a sí mateix, atès que en les múltiples ocasions en que resulta ferit ho considera poc més que contratemps.
A pesar d'aquesta consideració incial, que segurament faig des del punt de vista d'una persona que no ha viscut la guerra directament i que coneix la matança que va ser la Gran Guerra, això no li treu a la narració el seu indubtable valor literari. Jünger és posseidor d'una prosa precisa, capaç de transmetre l'emoció i la tensió del camp de batalla i també de descriure de forma poètica els paisatges devastats i la bellesa que observava dins la tragèdia. Òbviament és també un valuós testimoni històric, a través del qual podem observar en quin punt els propis soldats alemanys prenen consciència de la incapacitat de guanyar la guerra quan constaten com viuen els britànics i quin armament tenen amb el seu, o quan es topen amb companyies de soldats neozelandesos; entenen que lluiten contra un enemic de recursos gairebé il·limitats, mentre ells malviuen amb una magra ració de melmelada i torrades.
Les dues obres que acompanyen els diaris de guerra aprofundeixen en aquesta visió del Jünger guerrer, en especial la que refereix què va fer quan començà el conflicte (spoiler: va córrer tot cofoi a allistar-se).
Una de les grans obres sobre la IGM, amb un tot radicalment diferent de Remarque i el seu Res de nou a l'oest.
Comentaris