Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2022

"L'anomalia", Hervé Le Tellier

L'anomalie Hervé Le Tellier, 2020 Traducció del francès al català de Jordi Boixadós  Prix Goncourt 2020 Edicions 62, 344 pàgines  El 24 de juny de 2021, un avió aterra a Nova York després de passar per una tempesta de característiques poc habituals. El desconcert s'escampa ràpidament en constatar-se que aquell mateix vol ja havia aterrat el 10 de març de 2021. El vol s'ha duplicat per qualque raó desconeguda, i aquest inaudit fet mobilitza una unió d'experts per mirar d'aclarir què ha succeït i com procedir davant el fet que hi ha persones duplicades. Aquesta obra planteja una situació anòmala, com si diguéssim una errada de Matrix, davant de la qual s'han de donar respostes en base a un protocol redactat en el seu moment per atendre una avinentesa de caràcter ultraterrenal. Així, assistim a com es procedeix en aquest cas tan particular. Tanmateix, el que és més important és com es veu afectada la vida d'un grup de viatgers que es veuen abocats, per així dir...

"Tots els mecanismes", Melcior Comes

Tots els mecanismes Melcior Comes, 2022 Proa, 640 pàgines Dues famílies de magnats, de diferent origen i naturalesa, els barcelonins Torrus i els mallorquins Súbac, creuen els seus camins en la disputa per uns terrenys que han de proporcionar a aquell que se'ls quedi uns beneficis astronòmics. La topada degenerarà en un enfrontament de profundes conseqüències enmig d'un marasme de violència i corrupció de tot tipus que, una vegada més, desmenteix la falsa idea de Mallorca com a illa de la calma.  Tots els mecanismes suposa el desplegament de la potència literària de l'autor pobler Melcior Comes. A nivell argumental, introdueix un gran nombre d'elements que giren a l'entorn del seu entorn geogràfic més proper, si més no el de la seva infància: sa Pobla, Can Picafort, el port d'Alcúdia. Entre aquesta àrea i Barcelona teixeix una història que en certa manera podem considerar que és una història de mafiosos a l'estil illenc, és a dir, de mafiosos dels que -habi...

"Juan Belmonte, matador de toros", Manuel Chaves Nogales

Juan Belmonte, matador de toros. Su vida y sus hazañas Manuel Chaves Nogales, 1934 Pròleg de Felipe Benítez Reyes Libros del Asteriode, 376 pàgines  En aquesta biografia, Chaves Nogales pren la veu d'un dels matadors de bous més renom de la història, Juan Belmonte. Es tracta, per tant, d'una autobiografia fictícia, no en el sentit que l'autor s'inventi el que narra sinó en el sentit que pren la posició del biografiat per transmetre els fets principals de la seva vida, que aquest li havia narrat prèviament. És una narració interessant des de diversos punts de vista. En primer lloc, perquè ens parla de com era la vida de les classes baixes espanyoles de principis del segle XX (Belmonte neix el 1892). Així, la vida de Belmonte és una vida comença en una pobresa relativa però que de mica en mica en va submergint en la misèria, a causa de la poca capacitat del seu pare i d'ell mateix i també al nombre creixent de boques que s'han d'alimentar. Això no obstant, és ...

"Crims duplicats", Hjorth i Rosenfeldt

Lärjungen Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt, 2011 Traducció del suec al català de Jordi Boixadós Columna, 648 pàgines   Després de quinze anys, algú ha començat a replicar els crims del cèlebre Edward Hinde. La Riksmord assumeix la responsabilitat de la investigació, i a ella s'afegeix Sebastian Bergman, psicòleg que havia conduït a la detenció de Hinde. La investigació sembla no tenir un rumb clar fins que Bergman s'adona del colpidor patró que fa servir l'assassí, i llavors s'emprèn una vertadera lluita contra rellotge per posar final al recompte de víctimes. Crims duplicats és una molt bona novel·la de crim i misteri, que perfila una situació realment corprenedora que desemboca en un final totalment frenètic, potser un dels més trepidants que hagi llegit. El problema està en els personatges, ja que són personatges que no m'han resultat propers ni atractius. El cas més clar és el de Sebastian Bergman, que en la major part de la novel·la m'ha resultat més aviat...