Lärjungen
Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt, 2011
Traducció del suec al català de Jordi Boixadós
Columna, 648 pàgines
Després de quinze anys, algú ha començat a replicar els crims del cèlebre Edward Hinde. La Riksmord assumeix la responsabilitat de la investigació, i a ella s'afegeix Sebastian Bergman, psicòleg que havia conduït a la detenció de Hinde. La investigació sembla no tenir un rumb clar fins que Bergman s'adona del colpidor patró que fa servir l'assassí, i llavors s'emprèn una vertadera lluita contra rellotge per posar final al recompte de víctimes.
Crims duplicats és una molt bona novel·la de crim i misteri, que perfila una situació realment corprenedora que desemboca en un final totalment frenètic, potser un dels més trepidants que hagi llegit. El problema està en els personatges, ja que són personatges que no m'han resultat propers ni atractius. El cas més clar és el de Sebastian Bergman, que en la major part de la novel·la m'ha resultat més aviat odiós i que no demostra la seva vàlua com a psicòleg criminal en cap moment. En el cas de Torkel, Vanja i Billy, no destaquen en cap aspecte concret, i el personatge d'Ursula resulta més aviat antipàtic en el seu egocentrisme i la seva incapacitat d'estimar. De totes formes, el major defecte és el personatge de Thomas Haraldsson i el paper crucial que juga en la història, ja que és un idiota tan idiota que no resulta gens creïble, a diferència de la resta, per molt que no t'acabin de caure del tot bé. Crec que és la major falla del mecanisme literari de la novel·la, haver de recórrer a una actuació tan estúpidament càndida per tirar endavant la història.
A pesar d'això, és una molt bona novel·la dins el gènere, esdevé una lectura addictiva i que et deixa amb la sensació de voler llegir més històries a l'entorn de Sebastian Bergman, a pesar de tot. L'ambientació i la descripció dels escenaris és molt correcta i en general el llibre funciona força bé.
Comentaris