Melcior Comes, 2022
Proa, 640 pàgines
Dues famílies de magnats, de diferent origen i naturalesa, els barcelonins Torrus i els mallorquins Súbac, creuen els seus camins en la disputa per uns terrenys que han de proporcionar a aquell que se'ls quedi uns beneficis astronòmics. La topada degenerarà en un enfrontament de profundes conseqüències enmig d'un marasme de violència i corrupció de tot tipus que, una vegada més, desmenteix la falsa idea de Mallorca com a illa de la calma.
Tots els mecanismes suposa el desplegament de la potència literària de l'autor pobler Melcior Comes. A nivell argumental, introdueix un gran nombre d'elements que giren a l'entorn del seu entorn geogràfic més proper, si més no el de la seva infància: sa Pobla, Can Picafort, el port d'Alcúdia. Entre aquesta àrea i Barcelona teixeix una història que en certa manera podem considerar que és una història de mafiosos a l'estil illenc, és a dir, de mafiosos dels que -habitualment- no maten però són capaços de qualsevol cosa per acomplir els seus desitjos. La història està una mica més desenvolupada per la part dels Súbac, família d'origen pobler de la qual n'arribam a conèixer la trajectòria de quatre generacions a partir de la narració que en fa en Bernadí, des de l'època de la guerra civil, amb les corruptel·les haituals del franquisme, fins a l'actualitat. Pel que fa als seus oponents, els Torrus, només en coneixem la generació actual, amb el patriarca al capdavant, el fill que viu de la fama adquirida com a número vint-i-dos del tennis mundial dècades enrera i la filla model, que no modèlica, propietària d'una cadena de gimnasos. Completen el panorama els periodistes Quim Castro i Max Riba, amics des dels anys universitaris. Riba aspira a pracicar un periodisme pur, acusador de tots els mals i defectes de la societat, i està particularment obsessionat en la resolució del cas Bokelmann, l'assassinat d'un home de negocis alemany que ell creu relacionat amb els Súbac. Amb tots aquests elements, i d'altres que desfilen al llarg de la narració, Comes crea una història feta de situacions fictícies però que contenen ecos, de vegades molt nítids, de situacions reals de la història recent de Mallorca. Per exemple, és innegable que el personatge de Rafel Juvera, polític corrupte al servei dels Súbac, és una recreació d'aquells polítics de la dreta mallorquina que purguen les seves penes a la presó per casos de corrupció.
Més enllà de la qüestió argumental, el que destaca per sobre de tot és el desplegament estilístic que realitza Comes. Fa servir molts estil narratius, des de la clàssica fórmula del narrador omniscient fins a la participació del propi autor com a personatge. A més, són habituals les digressions, els diàlegs creuats, els salts temporals i altres fórmules que demostren la gran capacitat tècnica, diguem-ho així, de Melcior Comes com a narrador. Ara bé, s'ha de dir que tot aquest virtuosisme narratiu té una contrapartida menys positiva, i és que arriba a fer que la història quedi una mica difuminada, desdibuixada, cosa que és una llàstima atesa la potència de la història, que és gairebé una història de la Mallorca sota el radar dels anys 90 i primers 2000.
Una novel·la magnífica, potent i captivadora, amb un estil narratiu poc freqüent.
Comentaris