Passa al contingut principal

"Tots els mecanismes", Melcior Comes

Tots els mecanismes
Melcior Comes, 2022
Proa, 640 pàgines

Dues famílies de magnats, de diferent origen i naturalesa, els barcelonins Torrus i els mallorquins Súbac, creuen els seus camins en la disputa per uns terrenys que han de proporcionar a aquell que se'ls quedi uns beneficis astronòmics. La topada degenerarà en un enfrontament de profundes conseqüències enmig d'un marasme de violència i corrupció de tot tipus que, una vegada més, desmenteix la falsa idea de Mallorca com a illa de la calma. 

Tots els mecanismes suposa el desplegament de la potència literària de l'autor pobler Melcior Comes. A nivell argumental, introdueix un gran nombre d'elements que giren a l'entorn del seu entorn geogràfic més proper, si més no el de la seva infància: sa Pobla, Can Picafort, el port d'Alcúdia. Entre aquesta àrea i Barcelona teixeix una història que en certa manera podem considerar que és una història de mafiosos a l'estil illenc, és a dir, de mafiosos dels que -habitualment- no maten però són capaços de qualsevol cosa per acomplir els seus desitjos. La història està una mica més desenvolupada per la part dels Súbac, família d'origen pobler de la qual n'arribam a conèixer la trajectòria de quatre generacions a partir de la narració que en fa en Bernadí, des de l'època de la guerra civil, amb les corruptel·les haituals del franquisme, fins a l'actualitat. Pel que fa als seus oponents, els Torrus, només en coneixem la generació actual, amb el patriarca al capdavant, el fill que viu de la fama adquirida com a número vint-i-dos del tennis mundial dècades enrera i la filla model, que no modèlica, propietària d'una cadena de gimnasos. Completen el panorama els periodistes Quim Castro i Max Riba, amics des dels anys universitaris. Riba aspira a pracicar un periodisme pur, acusador de tots els mals i defectes de la societat, i està particularment obsessionat en la resolució del cas Bokelmann, l'assassinat d'un home de negocis alemany que ell creu relacionat amb els Súbac. Amb tots aquests elements, i d'altres que desfilen al llarg de la narració, Comes crea una història feta de situacions fictícies però que contenen ecos, de vegades molt nítids, de situacions reals de la història recent de Mallorca. Per exemple, és innegable que el personatge de Rafel Juvera, polític corrupte al servei dels Súbac, és una recreació d'aquells polítics de la dreta mallorquina que purguen les seves penes a la presó per casos de corrupció.

Més enllà de la qüestió argumental, el que destaca per sobre de tot és el desplegament estilístic que realitza Comes. Fa servir molts estil narratius, des de la clàssica fórmula del narrador omniscient fins a la participació del propi autor com a personatge. A més, són habituals les digressions, els diàlegs creuats, els salts temporals i altres fórmules que demostren la gran capacitat tècnica, diguem-ho així, de Melcior Comes com a narrador. Ara bé, s'ha de dir que tot aquest virtuosisme narratiu té una contrapartida menys positiva, i és que arriba a fer que la història quedi una mica difuminada, desdibuixada, cosa que és una llàstima atesa la potència de la història, que és gairebé una història de la Mallorca sota el radar dels anys 90 i primers 2000.

Una novel·la magnífica, potent i captivadora, amb un estil narratiu poc freqüent.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...