Emilia Pardo Bazán, 1886
BNE, Biblioteca virtual Miguel de Cervantes
Don Julián Álvarez, un capellà jove i força tímid, arriba als pazo dels Ulloa per servir de sacerdot de la família i fer d'administrador de la propietat. Allà es troba amb un panorama que li resulta completament pertorbador per a rusticitat del senyor de la casa, don Pedro Moscoso, el control que exerceix sobre tots els afers el seu majordom Primitivo i la pertorbadora presència de Sabela, amant ocasional del senyor, i el seu fill Perucho, bastard d'aquest. Conscient de la immoralitat de la relació entre Sabel i don Pedro, intenta reconduir la situaicó per la via matrimonial, i encamina el senyor a casar-se amb alguna de les seves cosines, a la qual casa de les quals s'havia criat el propi Julián. Don Pedro fa l'elecció més insospitada, però el matrimoni amb Marcelina de la Lage, Nucha, no servirà per redreçar el rumb de la família.
Los Pazos de Ulloa és el màxim exponent del naturalisme a Espanya, i en aquesta obra Emilia Pardo Bazán hi tracta diversos temes. Per una banda, un dels temes que desenvolupa és la contraposició entre la vida urbana i la vida rural, presentant el món rural com a desordenat, caòtic, mancat de normes o pautes civilitzades, i el món urbà com a un espai civilitzat, pautat, ordenat. Aquesta dualitat camp-ciutat té a veure amb un altre dels temes, com és la qüestió de les classes socials, atès que el tractament que es dona a les classes socials baixes resulta en un retrat de salvatgisme i manca de moralitat, en contraposició amb les classes altes, molt més civilitzades. També és destacable la descripció de la decadència de les antigues classes dominants, de la noblesa rural incapaç de mantenir les seves propietats a causa de l'avanç del liberalisme.
Un altre tema a considerar és el del caciquisme, que té força rellevància en el desenvolupament argumental de la novel·la. Pardo Bazán descriu de forma acurada el funcionament de la xarxa caciquil de l'Espanya contemporània, amb l'actuació de les xarxes clientelars i la compra de vots a través de premis i càstigs que determinen voluntats. Exposa de forma magistral com el que és primordial és el control del poder, més enllà de la ideologia o la futura acció política.
Un dels grans clàssics del segle XIX espanyol, una lectura prou entretinguda i amb molts d'elements característics de la situació social i política de l'època.
 |
| L'escriptora gallega Emilia Pardo Bazán (1851-1921) Foto: CC |
Comentaris