Lydie Salvayre, 1997
Traducció del francès de Thomas Kauf
Anagrama, 178 pàgines
La llar de de Rose Mélie i la seva filla Louisiane rep la incòmoda visita de l'agent judicial Échinard, qui ha de completar l'inventari dels seus béns en vistes al seu embargament i subhasta per deutes. Louisiane, una adolescent, intenta desplegar totes les seves arts de diplomàcia i bones formes per procurar un tracte benevolent per part de l'agent judicial, però la Rose no es troba en disposició de fer el mateix, atès que un trastorn mental greu la manté ancorada a l'any 1943, quan el seu germà fou assassinat a mans de dos esbirros paramilitars al servei del règim col·laboracionista de Pétain. Enmig de les regressions de la mare i de les reflexions de la filla, se'ns presenta una vida dura i difícil, en certa manera incompleta per les amarres que manté en el passat.
La compañía de los espectros és una novel·la que es mou entre el drama, la comèdia i fins i tot, en alguns moments, en el pur esperpent. D'aquesta manera, l'autora aconsegueix fer més mengívola una història que és vertaderament corprenedora, com un assassinat absolutament arbitrari, comès per dos eixalabrats enquadrats per les circumstàncies en les files del poder, trastoca no només una existència, sinó també la de la generació següent. I és que si bé la persona trastocada és Rose, l'existència de la seva filla tardana Louisiane és també una vida encerta manera ancorada en aquells fets de 1943, que l'obliguen, a pesar de la seva curta edat, a viure fent-se càrrec d'una mare que només és funcional per moments i sense poder desenvolupar-se d'acord amb la seva edat. Enmig d'aquest espectacle, que es desenvolupa en les poques hores que dura la visita de l'agent judicial, la figura d'aquest pot esser vista com una mostra de la impassibilitat de l'estat davant la situació de les Mélie, tant en el moment original del trauma com en el moment actual en el que aquest mostra les seves grises conseqüències. El món continua girant i la maquinària del Leviatan no s'atura per res ni per ningú.
D'aquesta manera, l'autora, guanyador del premi Goncourt de 2014 per No plorar, ens fa anat endavant i endarrera en el temps, per fer-nos conèixer l'origen del drama i les seves conseqüències actuals. El context històric de la novel·la és l'època de la segona guerra mundial, quan la França derrotada en sis setmanes de juny de 1940 queda repartida entre una zona ocupada pels alemanys i la França de Vichy, un règim col·laboracionista i filofeixista en el qual la violència dels paramilitars campava amb total impunitat.
El resultat és una novel·la plena d'interès, encara que no sigui una lectura de les que captiven de forma immediata, ja que ens fa plantejar-nos moltes coses sobre el pes de la història i la indiferència amb les que n'observam les conseqüències.
Comentaris