Passa al contingut principal

"Crim i càstig", Fiodor Dostoievski

Преступление и наказание
Fiodor Dostoievski, 1866
Traducció del rus d'Andreu Nin
Proa, 608 pàgines

Rodion Romanòvitx Raskòlnikov és un estudiant pobre que decideix, en un moment de transtorn mental, assassinar una vella usurera. A partir d'aquest fet, en aparença forçat per la seva situació de misèria, entra en un estat de psicosi per la por a ser descobert, i a la vegada pel seu desig de ser reconegut pel seu crim, que arriba a considerar una reivindicació de la capacitat humana per obrar de forma violeta, de la mateixa manera que ho han fet grans personatges com Napoleó Bonaparte. Enmig del seu desordre mental, el seu raonament és qüestionar el fet que una persona al capdavant d'un estat pugui ordenar accions que provoquen autèntiques matances mentre un individu, de forma aïllada, no té aquesta possibilitat, si més no sense ser considerat un criminal. Més enllà d'aquest fet, Ròdia es veu immers en afers amorosos de diversa natura; per una banda, vol evitar que la seva germana Dúnia es casi amb un pretendent ric, convençut com està de la vilesa d'aquest pretendent i de que la seva germana només ha acceptat la seva proposta per treure la família de la seva situació de pobresa extrema. Per altra banda, ell mateix es veu captivat per la coneixença de Sònia, una prostituta adolescent que es sacrifica per alleugerir la situació econòmica de la seva família.

Dostoievski retratat per Perov 

Crim i càstig, un dels grans clàssics de la literatura universal, és una novel·la que explora la ment humana i la seva complexitat a través de la figura del seu protagonista, que viu immers en un profund desordre mental enmig del qual intenta racionalizar la seva pròpia conducta i assumir la realitat de la seva situació i dels seus actes. A més, és una obra que ens parla també dels sacrificis que es fan per amor: el sacrifici d'una dona per amor a la seva família, el sacrifici del propi Raskòlnikov en favor de Sònia, el sacrifici de Sònia per la redempció de Ròdia... És una novel·la complexa, rica en símbols com la calor sufocant que el protagonista evoca constantment i que funciona com un símbol de l'infern, o la pròpia ciutat com a símbol de la depravació i la degradació humana.

La present edició compta amb la traducció d'Andreu Nin, de 1929, i el llenguatge emprat és una mica arcaïtzant vist des de la perspectiva actual, cosa que fa que la lectura no resulta especialment fluïda, a més de la pròpia complexitat de l'obra i del que es vol transmetre de la ment del protgonista. Amb tot, és una de les novel·les que s'han de llegir un cop en la vida. 








Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...