Passa al contingut principal

Entrades

“Dos taüts negres i dos de blancs”, Pep Coll

Dos taüts negres i dos de blancs Pep Coll, 2013 Proa, 440 pàgines  Una parella de masovers i les seves dues filles apareixen brutalment assassinats a la seva masia de Carreu, al Pallars, prop de La Pobla de Segur, el 1943. S'obre una investigació que molt aviat es demostra més encaminada a tapar la realitat que a esclarir-la, de forma que al cap de poc temps els sospitosos queden en llibertat i el crim resta impune, encara que la seva autoria sigui gairebé de domini públic.  Basada en fets reals, aquest novel·la de no ficció, en el més pur estil de A sang freda de Truman Capote o Tor, tretze cases i tres morts de Carles Porta, intenta reconstruir les circumstàncies en les que va tenir lloc l'esfereïdor succés, i ho fa d'una forma molt original: a través de les històries d'un grapat de personatges que guarden relació directa o indirecta amb els fets. D'aquesta manera, i com si d'un mosaic es tractàs, coneixem la tràgica història d'un assassina...

“The Damned Utd”, David Peace

The Damned United David Peace, 2006 Faber and Faber, 327 pàgines   L’agost de 1974, Brian Howard Clough, un dels més reputats i polèmics entrenadors anglesos, es fa càrrec de la direcció del Leeds United, vigent campió de la lliga anglesa. Arriba per substituir a una llegenda del club, Don Revie, i el seu camí en el club de Yorkshire serà un lluita constant per imposar la seva forma de fer les coses en un club del que pensa que només ha aconseguit els seus èxits a partir de les trampes. La seva pugna es veu dificultada pel seu propi ego i per situacions que li són alienes, com els desgraciats incidents en el partit contra el Liverpool de Bill Shankly, de forma que quarant-dos dies després abandonarà el càrrec.  The Damned United reconstrueix la trajectòria esportiva com a entrenador de Brian Clough, un dels més brillants entrenadors anglesos de la història, artífex de gestes com fer guanyador de la lliga a un equip com el Derby County i sobretot de fer el Nottingh...

“Los Miserables”, Victor Hugo

Les misérables  Victor Hugo, 1862 Traducció de Maria Teresa Gallego Urrutia Alianza (Alianza Literaria), 1856 pàgines  Les misérables és una de les grans novel·les de la seva època, tant per la seva transcendència dins el moviment del Romanticisme literari, com en un sentit més estricte per la seva notable extensió. Per aquest segon motiu ens permetrem la llicència de fer un resum argumental molt més profund i detallat del que és habitual: Resum argumental Part I. Fantine Aquesta part serveix com a introducció del personatge central de la novel·la, Jean Valjean. Es tracta d’un presidiari que acaba de sortir del presidí de Toló una cop complerta la pena de 19 anys, una part dels quals per haver robat pa per la seva germana i els seus nebots famèlics, i la majoria per successius intents de fuga. Assistim a la seva trobada amb el bisbe de Digne, monsenyor Bienvenu Myriel, que actua com a agent de l’epifania que converteix Jean Valjean en el senyor Madeleine, r...

“No, mamá, no”, Verity Bargate

No, mama, no  Verity Bargate, 1978 Traducció de Mireia Bofill Avelló Alba, 176 pàgines   Na Jodie acaba de tenir el seu segon fill i el conte de fades no compareix per enlloc. Quan li posen l’infant sobre el pit, és incapaç de tenir cap tipus de sentiment envers la criatura. Tampoc té cap tipus de sentiment cap al seu espòs, a qui dubta que hagi estimat mai. En aquesta situació, intenta fer el cor fort i complir amb l’expedient com a esposa i mare, però la infelicitat la supera. Cal dir que arrossega una vida personal difícil, en especial una infància privada de la figura materna de la qual es volia redimir convertir-se en mare d’una nina i poder exercir amb ella aquesta figura. El seu marit li cerca suport psiquiàtric, una ajuda que Jodie no accepta de bon grat. Tanmateix retrobament amb una amiga de joventut sembla que li dóna una motivació per anar passant les setmanes... No, mamá, no és una novel·la singular i ens atreviríem a dir que moderna. Singular i mod...

“Mariona”, Pilar Rahola

Mariona Pilar Rahola, 2014 RBA, 224 pàgines   Na Mariona és una dona del barri de Gràcia que Marta els fets de la seva vida des de la dècada de 1820 i fins al 1870. És una època convulsa per Barcelona i per tot Catalunya, i són aquests fets, sovint de dramàtiques conseqüències, els que emmarquen la vida de la protagonista d’aquest relat. Així, Mariona, mentre es fa gran, es casa, i té fills i nets, ens narra la història del seu país a peu de carrer, des de la perspectiva de qui en primer terme accepta la noció d’Ordre dels poderosos i de mica en mica entén la legitimitat i fins i tot la necessitat de les protestes cíviques que protagonitza el poble baix. Mariona constitueix una narració que està a més fe mig camí entre la novel·la i l’obra de divulgació històrica, i dic que està a més de mig camí perquè en realitats són els fets històrics els que s’erigeixen en vertaders protagonistes d’aquesta obra. De fet, tant és així que costa perfilar d’una manera exacta com és la...

“Fariña”, Nacho Carrereto

Fariña Nacho Carretero, 2015 Libros del KO, 358 pàgines Fariña és, ni més ni manco, la història de com Galícia es va convertir, al llarg del segle XX en un lloc privilegiat per al contraban i molt especialment en la porta d’entrada de la major part de la cocaïna que es consumeix a Europa. Aquesta investigació inclou una introducció històrica, que posa l’èmfasi en com la misèria de la postguerra civil espanyola va fer que florís un immens contraban de tot tipus de mercaderies amb Portugal -des de medecines fins a ferralla-, i que a partir d’aquesta pràctica se’n derivaren altres de molt menys socials. És amb el tabac que Galícia veu com agafen força els grans clans de contrabandistes gallecs, discrets i desconfiats fins a l’extrem a pesar de menjar fortunes absolutament astronòmiques: els Charlines, Sito Miñanco, Laureano Oubiña, Marcial Dorado, Os Lulús i un llarg etcètera. Amb aquestes xarxes ja ben desenvolupades, el pas al tràfic de cocaïna va ser relativament senzill: teni...

“Patria”, Fernando Aramburu

Patria Fernando Aramburu, 2016 Tusquets, 648 pàgines  El dia en que ETA anuncia el cessament de la lluita armada, Bittori decideix que és el moment de tornar al seu poble, lloc del qual va haver de fugir per l’assassinat del seu espòs després d’una intensa campanya en contra seva per part de l’entorn terrorista. A partir d’aquesta decisió, l’estabilitat de la vida al poble canviarà i tots els relacionats amb víctima i botxins hauran de confrontar el seu passat. Patria és la història de dues famílies, el seu distanciament i el seu retrobament. Són dues famílies encapçalades per dues dones fortes. Per una banda, la família de Bittori i els seus dos fills, Nerea i Xabier. Són la vídua i els orfes del Txato, un empresari que a base d’esforç aixeca una empresa de transports i que viu normalment al poble fins que ETA el posa en el seu punt de mira. Per l’altra banda, la família de Miren, el seu espòs Joxian i els seus fills Arantxa, Joxe Mari i Gorka.   Les dues fam...