"Metafísica de los tubos", Amélie Nothomb

Métaphysique des tubes
Amèlie Nothomb, 2000
Traducció del francès de Sergi Pàmies
Anagrama, 144 pàgines

Com seria veure el món a través dels ulls d'un infant superdotat? Amélie Nothomb ens proposa aquesta aventura, i ho fa amb un bebè que en el moment de néixer decideix adoptar una vida passiva, talment un tub que s'alimenta i excreta. Viu amb la major de les apaties, sense preocupar-se del que pensen els seus pares o germans. Però un bon dia, la seva àvia aconsegueix treure-la de la seva letargia en oferir-li un bocí de xocolata belga. Des de llavors, la nina haurà de comunicar-se amb el món, encara que sempre des de la seva particular manera de veure el món.

En aquesta novel·la, Nothomb adopta un punt de vista molt singular per parlar de la vida, el d'un infant nounat que decideix mantenir-se tant com pugui al marge del món. A partir d'aquesta premissa, es construeix un relat farcit de reflexions vitals peculiar i amb bones dosis d'humor, però no exempta de certes dosis de dramatisme. Més enllà del personatge de l'infant, també s'ha de tenir en compte el context, ja que ens situem al Japó dels anys seixanta i encara es pot apreciar cert ressentiment de part de la població local vers els occidentals.

Una bona lectura, original i ben interessant. La porta d'entrada perfecta al món de l'autora belga, una rara avis en el panorama literari pel fet de treure un llibre anual.

Comentaris