Passa al contingut principal

“Patria”, Fernando Aramburu

Patria
Fernando Aramburu, 2016
Tusquets, 648 pàgines 

El dia en que ETA anuncia el cessament de la lluita armada, Bittori decideix que és el moment de tornar al seu poble, lloc del qual va haver de fugir per l’assassinat del seu espòs després d’una intensa campanya en contra seva per part de l’entorn terrorista. A partir d’aquesta decisió, l’estabilitat de la vida al poble canviarà i tots els relacionats amb víctima i botxins hauran de confrontar el seu passat.

Patria és la història de dues famílies, el seu distanciament i el seu retrobament. Són dues famílies encapçalades per dues dones fortes. Per una banda, la família de Bittori i els seus dos fills, Nerea i Xabier. Són la vídua i els orfes del Txato, un empresari que a base d’esforç aixeca una empresa de transports i que viu normalment al poble fins que ETA el posa en el seu punt de mira. Per l’altra banda, la família de Miren, el seu espòs Joxian i els seus fills Arantxa, Joxe Mari i Gorka.  

Les dues famílies havien estat molt unides des de sempre, ja que el Txato i Joxian eren amics i sempre varen mantenir una bona relació, també les seves esposes i fills. Aquesta bona relació acaba quan comencen les amenaces terroristes, i és llavors quan se'ns mostra amb tota la seva profunditat el càncer que va suposar ETA per la societat basca: per  por de no ser  assenyalats ells també, de mica en mica Miren i Joxian deixen de tenir contacte amb el Txato i Bittori. D’una manera difícil de comprendre, tothom al poble estableix un cordó sanitari al seu voltant. És una doble victimització totalment incomprensible fora del lloc. Anys després, amb Joxe Mari a la presó, el retorn de Bittori serà rebut com una amenaça de trencar la convivència del poble. Però l’argument va més enllà, i ens permet conèixer la vida de tots els protagonistes des d’abans de l’atemptat i fins al moment actual de la novel·la, de manera que es configura un paisatge humà d’allò més divers i amb el denominador comú de ser vides marcades per la lluita armada i els seus efectes.

Una de les vides més interessants és la de Joxe Mari, perquè a través d’ella podem observar la manera en la que milers de joves es deixaren seduir per la crida a a lluitar per la patria i totes les dificultats per les que varen haver de passar. A través d’ell, constatem el desig assassí i com aquest, després d’anys de presó es va evaporant, sobretot quan s’adona de tot el que ha perdut: la seva joventut.

Una de les coses que més valor dóna a aquesta novel·la és que de la mateixa manera que exposa de forma crua la manca de sentit de la lluita armada per part d'ETA, també posa de manifest el joc brut per part de l'estat, en especial el fet que es recorre  de manera sistemàtica a la pràctica de la tortura per tal d'aconseguir informació dels acusats. També s'esmenta, encara que molt més de passada, l'actuació del grup terrorista format per l'estat, els GAL. Crec que sense aquests elements el valor d'aquesta obra com a testimoni seria molt menor, i que d'aquesta manera esdevé una crònica ben ponderada d'una època molt dura pel país basc.

Crec que és una gran, potser de les millors novel·les en castellà del segle XIX.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...

"M. El hijo del siglo", Antonio Scurati

M. Il figlio del secolo Antonio Scurati, 2018 Traducció de l'italià de Carlos Gumpert Melgosa Alfaguara. 824 pàgines La Itàlia de 1919 és un país en crisi: els veterans estan descontents per la forma en què se'ls intenta arraconar de la vida pública; el govern és incapaç d'aconseguir de les negociacions de pau de París tots els territoris que pretenia i pels quals s'han sacrificat milions d'italians; els obrers, esperonejats pel triomf dels bolxevics, assagen accions revolucionàries i imposen les seves condicions allà on poden. Enmig d'aquest caos, Benito Mussolini, antic líder socialista, està determinat a retornar a Itàlia a la situació que creu que li correspon, i per fer-ho cerca el suport dels antics combatents per fer-se lloc en el panorama polític. A partir de la creació dels Fasci de Combat , el feixisme emprendrà un camí cap al poder marcat per la violència indiscriminada, la col·laboració de l'estat i tota mena d'excessos que li permetran assol...