Lectures i divagacions

Chroniques italiennes Henry Beyle com a Stendhal, 1837-1839 Valdemar, 440 pàgines Vet aquí un clàssic del novel·lista francès Henri Beyle, que signà sempre les seves obres amb el pseudònim d'Stendhal. Aquest llibre ofereix un recull de narracions ambientades en la seva majoria a l'edat moderna italiana, però no els brillants i lluminosos anys del Renaixement, sinó més aviat en els segles XVII i XVIII, igualment brillants però menys foscos, a excepció d'una incursió en el segle XIX. L'autor afirma que són relats trobats entre antics protocols judicials, i en general el seu tema gira a l'entorn de l'am or i la passió, ja sigui amors impossibles o amors traïts. El to general dels relats és el propi de l'autor: un to molt solemne, molt correcte, gairebé indolent respecte els fets que narra; podríem dir que és un to fred i allunyat de la càrrega emotiva o psicològica dels fets narrats. No debades, algú va dir que "Stendhal és l'únic autor capaç ...

Sternstunden der Menschheit Stefan Zweig, 1927 Quaderns crema, 285 pàgines Si l'anterior llibre era atípic, aquest és un llibre que en principi agradarà als apassionats de la Història. En principi, perquè la veritat és que és un llibre que pot satisfer les necessitats de les persones simplement curioses i amants de la bona literatura. L'autor suís, un dels més grans novel·listes europeus del segle XX, il·lustra alguns episodis històrics que foren crucials i que marcaren una fita inesborrable per la humanitat, en diversos sentits. No sempre són episodis de tipus polític, sinó que també hi ha fets culturals com la creació de "El Messies" de Händel, la mort de Tolstoi o la unió telegràfica d'Europa i Amèrica. Són narracions molt emocionants, en què l'autor ens aconsegueix captivar i ens endinsa per les sendes d'un temps ja passat. Especialment emocionants l'episodi dedicat a la presa de Constantinoble per part dels turcs el 1453 i el dedicat ...

Podroze z Herodotem Ryszard Kapuscinski, 2004 Anagrama - Empúries, 253 pàgines Vet aquí un llibre original. Kapuscinski és periodista, guardonat fa uns anys amb el premi Príncep d'Astúries, i se'l considera un dels millors periodistes del segle XX per les seves cròniques i pels seus llibres de viatges. En aquest cas, ens conta els seus principis com a corresponsal, amb destí a Xina i Índia (estam parlant de finals dels anys seixanta i principis del setanta) i de la seva activitat a Àfrica. Ara bé, la seva activitat com a corresponsal és tan sols un element de situació del tema principal, la lectura que durant tots aquests viatges realitzà de la  Història d'Heròdot, historiador grec del segle V aC. L'autor recorda les seves lectures de l'obra d'Heròdot i les situa en el lloc en les va realitzar, per tant resulta una barreja entre un llibre de viatges, una crònica periodística i un comentari de l'autor grec. Està molt ben escrit, de forma amena i direct...

La batalla de Walter Stamm Melcior Comes, 2008 Destino, 240 pàgines Aquesta és la primera novel·la de l'autor pobler que he llegit, i he de dir que m'ha agradat força. El tema és força semblant al de "Les Benignes". Es tracta d'un jove alemany que és enviat a un camp de concentració condemnat per traïció i que acaba en un batalló disciplinari en plena batalla de Stalingrad, el més semblant al l'infern que s'hagi viscut sobre la terra. És un llibre força ben escrit, amb molt de ritme i força cru, ja que l'autor no ens estalvia la descripció de les atrocitats comeses pels dos bàndols ni la crueltat que es va viure en la batalla. Pens que l'autor transmet bé el que vol transmetre, el patiment extrem que els humans experimentaren sota el règim nazi i durant la dura batalla pel domini de l'actual Volgograd, la irracional crueltat dels nazis, la bogeria en que degeneren les guerres, la supèrbia alemanya, l'abnegació soviètica i l'esper...

Després de Siena, abandonàrem Toscana per partir cap a Umbria. Abans d'arribar al nostre destí, la ruta ens deparà dues v isites espectaculars, Arezzo i Cortona. Arezzo destaca per la seva plaça major, la Piazza Grande, un espai inclinat i porticat en un costat amb palaus al seu voltant. La seva visió sembla irreal, un conjunt tan armònic no pot ser de veritat... A més, un tresor artístic que no coneixíem, a l'església de sant Francesc, els frescs de Piero della Francesca que narren la llegenda de la Vera Creu, la creu de Crist; és un conjunt impressionant -per cert, si deis que estudiau Història de l'art no pagareu entrada. Cortona és un ciutat molt més bella, encamellada damunt un turonet, amb carrerons empinadíssims plens d'encant. S'hi va rodar Bajo el sol de la Toscana , encara que els de la pel·li hi afegiren certs detalls... Assís mereix també la visita, no sols pel llegat franciscà -que també- sinó per la bellesa que comporta com a conjunt. La basílica de...

Aquest estiu hem gaudit d'unes vacances italianes, quinze dies de no res per terres de l'Emília-Romanya, Toscana,Umbria i la ciutat de Roma. No hem tengut problemes importants, llevat del fet que vàrem estar mitja setmana sense equipatge... La conducció per allà la veritat és que ha estat més còmoda del que ens pensàvem; es condueix una mica malament (ningú sembla saber què són les línies contínues ni els límits de velocitat), però tot està força ben senyalitzat. Començàrem per Bolonya , ciutat important i que té un centre històric que val la pena visitar. Es tracta de carrers porticats, alguns d'ells amb frescs en les voltes que cobreixen aquests pòrtics i que et porten per les placetes de la ciutat. A destacar l'església de San Petronio -impressionant interior- i la capella de Santa Cecília, petita però coberta de frescs bellíssims. Més pinteresca -i cansada- l'ascensió a la Torre Asinelli, gairebé 100 metres, però que dóna bones vistes. D'allà partírem cap a...

Les Bienveillantes Jonathan Little, 2006 Quaderns Crema, 1162 pàgines Vet aquí una obra mestra, una obra monumental i fins a cert punt excessiva. Ara veureu perquè. L'argument tracta de la trajectòria d'un oficial de les SS al llarg de la II Guerra Mundial, des de l'inici de la invasió de la URSS (principis de 1942) fins a la desfeta nazi (abril de 1945). Es descriuen les seves activitats com a membre d'un grup especial dedicat a l'extermini dels jueus, la seves tasques durant la batalla d'Stalingrad i finalment la seva dedicació en tasques administratives per millorar l'eficiència de l'explotació dels presoners. Paral·lelament, el relat ens mostra la seva personalitat turmentada i malaltissa, les males relacions amb la seva mare i la passió incestuosa que sent cap a la seva germana bessona. És un llibre mal de llegir, per diverses raons. En primer lloc, s'ha de dir que té 1152 pàgines, cosa que pot desanimar algú. Però si és mal de lle...

Els pont dels jueus Martí Gironell, 2007 Columna, 272 pàgines Just fa uns dies que he acabat de llegir aquest llibre ambientat al segle XI, a la ciutat catalana de Besalú. L'argument narra certs esdeveniments que succeeixen en aquesta ciutat durant la construcció d'un pont fortificat per part d'un mestre d'obres llombard. De fet el narrador és el seu fill. Era un llibre que em va regalar na Joana Maria per l'aniversari i que pintava prou bé, si més no considerant que havia estat el més venut en català del passat Sant Jordi. Però no sempre es compleixen les expectatives, per desgràcia. En primer lloc, no acaba de tenir una línia argumental massa clara, ja que el tema de la construcció del pont és com una mena de pretext per parlar d'una conxorxa orquestrada per un comtat rival, i pel mig hi ha la qüestió dels jueus com a ensamblada... En segon lloc, no entenc que té a veure el títol del llibre amb el que ens conta el llibre, ja que no veig la relació en...

Az Igazi Sándor Márai, 1941 Salamandra, 416 pàgines Acab de llegir aquesta novel·la de l'autor hongarès Sándor Márai. La veritat és que no era una lectura que em fes ganes llegir, me la vaig trobar a l'estanteria i em va fer gràcia perquè l'autor em sonava. De l'autor no puc dir gran cosa, només que no era "la alegría de la huerta" (es va acabar suicidant), cosa que es reflecteix al llibre. El llibre planteja la visió sobre el trencament d'una parella a partir de la forma en què la visqueren els implicats, l'home, la dona i l'altra dona. La novel·la són tres monòlegs en que cada un dels personatges explica a un amic seu com va anar tota la història. La veritat és el to de la novel·la és força pessimista, ja que els personatges acaben expressant la seva renúncia a creure en la persona justa i en certa manera en l'amor, i accepten la pèrdua de la persona estimada com una fatalitat inevitable. També es interessant veure com de vegades el ...