"Ha vuelto", Timur Vermes

Er ist wieder da
Timur Vermes, 2012
ebook 

Adolf Hitler desperta enmig d'un descampat berlinés, el 30 d'agost de 2011. Evidentment, no comprèn què és el que està passat, perquè es troba enmig d'un descampat i com és que cap dels seus col·laboradors, el seu Estat Major, l'acompanya. Es sorprèn del bon estat de la ciutat; ràpidament posa en marxa la seva ment analítica i arriba a la conclusió que quelcom ha succeït per evitar que els soviètics ocupassin la ciutat. Donada la lògica tensió, Hitler pateix un desmai, i és recollit per un quiosquer que serà vital en el seu procés de inserció en el segle XXI. El quiosquer el presenta a dos treballadors d'un canal de televisió, que després de parlar amb qui ells creuen que és un imitador de Hitler que a través del seu discurs nazi pretén denunciar els mals de la societat actual, aconsegueixen que sigui contractat per participar en un programa humorístic. Evidentment, Hitler no té la més mínima intenció de fer humor, sinó de continuar propagant el seu messianisme nazi per tal de salvar Alemanya. No s'estalvia les crítiques als estrangers, a les proteccions socials als desfavorits, a la inoperància de l'exèrcit davant la dràstica retallada dels territoris del Reich, etc. En el seu recorregut per la televisió farà bona amistat, a pesar del seu radical discurs, amb dues persones: la seva secretaria Frau Krömeier i un dels responsables del seu programa, Sawatski. Amb ells com a fidels ajudants, la seva popularitat anirà augmentat fins al punt de tenir programa propi, el plató del qual reprodueix el seu quarter general a Prússia, la wolfschanze (cau del llop). Ara bé, no a tothom li caurà bé aquesta popularitat; per una banda, el diari Bild l'intentarà desemmascarar sense èxit, i els grups neonazis tampoc acolliran massa bé a qui ells consideren com un simple imitador que ridiculitza la imatge del seu estimat líder...

Ha vuelto és un llibre graciós. Aquesta afirmació segurament no pugui ser rebatuda per ningú que hagi llegut el llibre, perquè la veritat és que conté molt passatges hilarants, en general tots aquells que resulten del fet que una persona que abandonà el món el 1945 hi torni el 2011, de forma que entra en contacte amb una realitat que li és completament aliena. Així, és inevitable riure llegint la visita que fa Hitler a una bugaderia regentada per turcs, o quan intenta comprendre el funcionament d'aparells com televisors o ordinadors. Ara bé, aquests passatges es combinen amb discursos i pensaments que rescaten al Hitler més històric, i per tant menys graciós, ja que fa present tot el seu ideari antisemita, racista, expansionista, partidari de la violència... És en aquests passatges quan t'embarga una sensació estranya, sobre si és lícit riure amb un Hitler que continua tenint present els seus deliris sobre el Reich dels mil anys. Per altra banda, l'aparició de Hitler el 2011 no té cap tipus d'explicació, ni explícita ni suggerida. És cert que el llibre en sí no ho necessita, funciona bé tal i com està escrit, però prenent en consideració totes les històries que circulen a l'entorn de la fixació de certs dirigents nazis per recuperar objectes suposadament "màgics" com la llança de Longí o l'Arca de l'Aliança, hauria estat un bon detall fer-hi referència com a motiu pel qual Hitler haurà viatjat en el temps.

Aquest és un llibre que m'ha agradat. És una lectura lleugera, sense pretensions, que aprofita la controvertida figura de Hitler per atreure l'atenció del gran públic i que funciona bé com a novel·la d'humor. Sobre si és bo o dolent banalitzar sobre la figura del responsable últim de 50 milions de morts, cadascú que opini.