Passa al contingut principal

"Consummatum est", César Pérez Gellida

Consummatum est (Versos, canciones y trocitos de carne III)
César Pérez Gellida, 2014
Suma de Letras, 680 pàgines

Després dels pertorbadors fets de Belgrad, que de nou es tancaren amb la fugida d'Augusto, aquest es decideix a desplegar les seves arts assassines arreu d'Europa, i decideix fer-ho resseguint la gira europea del grup alemany Rammstein. Abans de desenvolupar aquest macabre pla, farà una visita a la remota Islàndia per tal d'ajustar comptes amb un dels seus antics col·legues a la xarxa, i més tard canviarà el seu aspecte en una de les més reputades clíniques de cirurgia estètica de Veneçuela. Després, la seva cursa criminal el portarà a cometre assassinats a Praga, Gdansk i altres ciutats europees, fins que el seu sentiment de superioritat el farà tornar a Valladolid, on es tornarà a topar amb l'inspector Sancho, encara que aquesta darrera trobada serà la definitiva.

Segurament aquesta entrega final de la trilogia Versos, canciones y trocitos de carne és la millor de les tres entregues. És especialment interessant la primera part de la novel·la, la persecució d'Augusto arreu d'Europa per part d'un equip dirigit pel turbi Robert Michelson i format per l'inspector Sancho, Erika Lopategui, Gracia Gallo i l'investigador finlandès Olafsson. Aquest equip intentarà resseguir el rastre de cadàvers que deixa Augusto sense gaire èxit. A més d'això, i de forma paral·lela, l'autor continua aprofundint en les històries dels personatges, de forma que entre altres qüestions, se'ns revelen importants veritats sobre el passat dels Lopategui. Un autèntic gir argumental. La segona part del llibre és distinta. Si la primera és d'una acció trepidant, la segona (no entraré en detalls per no xafar la lectura a ningú) adopta un to més mesurat però molt més tens, igualment interessant i avança cap a un final apoteòsic i que escapa del que és més convencional.

Versos, canciones y trocitos de carne és, probablement, una de les grans trilogies del segle XXI, si més no pel que es refereix a la novel·la negra en castellà. Pérez Gellida ha creat una trama argumental força original en centrar-se en un psicòpata culte i refinat que tanmateix no pot evitar deixar-se endur per moments passionals i per la necessitat d'exhibir el seu art homicida.Com a nèmesi d'aquest, tenim un inspector que no és altra cosa que un tipus normal, seriós, un castellà recio amb la seva extraordinària capacitat analítica com a arma més preuada. Podem entendre la trilogia com un llarg pols entre aquests dos personatges, un pols assistit per altres personatges igualment importants, molt especialment Armando Lopategui Carapocha. Aquest és un personatge que apareix envoltat d'una trajectòria molt atractiva: fill d'un nen de Rússia de la guerra civil, reclutat per la KGB, psicòleg especialitzat en assassins en sèrie i enviat pel govern rus al conflicte dels Balcans. Confiat en la seva capacitat per desentranyar les motivacions del cervell humà, serà ell qui en darrera instància doni part de les seves eines  a Augusto per tal que aquest doni ales a les seves pulsions.

Gràcies als personatges i a la forma imprevisible amb que es desenvolupa la trama, els tres llibres es llegeixen amb una gran facilitat, i exerceixen una atracció que frega en l'addicció. Si sou fans de la bona novel·la negra, no vos ho penseu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...