Passa al contingut principal

"Artemisia", Anna Banti

Artemisia
Anna Banti, 1947
Traducció al castellà i epíleg de Carmen Romero
Periférica, 224 pàgines

Artemisia Gentileschi és una de les grans pintores del Barroc europeu. Pertany a la primera generació (en sentit ampli) de dones reconegudes pel seu art, juntament amb altres com Sofonisba Anguissola. Anna Banti reconstrueix la seva experiència vital, més que la seva vida, amb la voluntat d'acostar-nos al pensament i als sentiments que podia tenir una dona empoderada en la societat de l'antic règim. Allò que marcà la vida de la pintora va ser la violació patida a mans del seu mestre de dibuix, Agostino Tassi, pel fet en si i pel procés judicial que la va seguir, atès que no va voler deixar que el seu agressor quedàs impune, i per aconseguir-ho va haver de sotmetre's a tortures per demostrar que no mentia. A pesar d'aquesta experiència vital, la seva vida va prosperar fins a aconseguir un elevat reconeixement artístic en ciutats com Roma, Florència i Nàpols.


Anna Banti es fixa molt en la seva relació amb el seu pare, una relació marcada per l'escarni públic que suposà el procés per la violació, i que es recuperà al final de la seva vida, a Anglaterra, on Orazio Gentileschi s'havia establert. També hi juguen un paper central el seu matrimoni i la seva maternitat, sobretot viscudes com a pèrdua quan el seu espòs decideix abandonar-lo i davant el fet que la seva filla, per influència de l'educació religiosa, no accepta la seva feina com a pintora. 

Un aspecte interessant és la manera en la que es retrata el món artístic, la forma en que feien feina els pintors de l'època, com aconseguien encàrrecs, de quina manera veure'ls pintar era com un entreteniment per les classes altes, els mostraris amb els que obsequiaven els poderosos a l'espera de rebre nous encàrrecs, etc. Evidentment, aquesta experiència està condicionada pel fet que Artemisia era una dona, i com a tal era més mal pagada i descartada per segons quines tasques.

Escrita el 1947, aquesta biografia novel·lada recull les pròpies experiències de l'autora, que per mor d'un bombardeig a finals de la segona guerra mundial, perd la documentació que havia arreplegat sobre Artemisia i ha de començar de bell, amb el resultat que hem tengut a les mans. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"La tomba de les llumenetes" - "Algues americanes", Akiyuki Nosaka

Hotaru no haja - Amerika hijiki Akiyuki Nosaka, 1967 - 1968 (respectivament) Traducció del japonés de Lourdes Porta i Junichi Matsuura Quaderns Crema, 139 pàgines La tomba de les llumenetes Dos germans, Seita i la petita Setsuo, es converteixen en orfes després d'un atac aeri de l'aviació nord-americana. Inicialment són acollits per una familiar de la seva mare, però de mica en mica la convivència en va deteriorant fins al punt que decideixen establir-se pel seu compte. Aquesta decisió, enmig de l'enfonsament de l'imperi japonès al final de la Segona Guerra Mundial els abocarà a una vida de misèria, fam i privacions amb un resultat absolutament tràgic. La tomba de les llumenetes és una novel·la breu que recull l'experiència vital d'Akiyuki Nosaka en la seva joventut en el context de la SGM. És una narració breu, que empra un llenguatge precís i força despulllat per desenvolupar una narració absolutament devastadora, que il·lustra com molt poques el que és una g...