Passa al contingut principal

"Artemisia", Anna Banti

Artemisia
Anna Banti, 1947
Traducció al castellà i epíleg de Carmen Romero
Periférica, 224 pàgines

Artemisia Gentileschi és una de les grans pintores del Barroc europeu. Pertany a la primera generació (en sentit ampli) de dones reconegudes pel seu art, juntament amb altres com Sofonisba Anguissola. Anna Banti reconstrueix la seva experiència vital, més que la seva vida, amb la voluntat d'acostar-nos al pensament i als sentiments que podia tenir una dona empoderada en la societat de l'antic règim. Allò que marcà la vida de la pintora va ser la violació patida a mans del seu mestre de dibuix, Agostino Tassi, pel fet en si i pel procés judicial que la va seguir, atès que no va voler deixar que el seu agressor quedàs impune, i per aconseguir-ho va haver de sotmetre's a tortures per demostrar que no mentia. A pesar d'aquesta experiència vital, la seva vida va prosperar fins a aconseguir un elevat reconeixement artístic en ciutats com Roma, Florència i Nàpols.


Anna Banti es fixa molt en la seva relació amb el seu pare, una relació marcada per l'escarni públic que suposà el procés per la violació, i que es recuperà al final de la seva vida, a Anglaterra, on Orazio Gentileschi s'havia establert. També hi juguen un paper central el seu matrimoni i la seva maternitat, sobretot viscudes com a pèrdua quan el seu espòs decideix abandonar-lo i davant el fet que la seva filla, per influència de l'educació religiosa, no accepta la seva feina com a pintora. 

Un aspecte interessant és la manera en la que es retrata el món artístic, la forma en que feien feina els pintors de l'època, com aconseguien encàrrecs, de quina manera veure'ls pintar era com un entreteniment per les classes altes, els mostraris amb els que obsequiaven els poderosos a l'espera de rebre nous encàrrecs, etc. Evidentment, aquesta experiència està condicionada pel fet que Artemisia era una dona, i com a tal era més mal pagada i descartada per segons quines tasques.

Escrita el 1947, aquesta biografia novel·lada recull les pròpies experiències de l'autora, que per mor d'un bombardeig a finals de la segona guerra mundial, perd la documentació que havia arreplegat sobre Artemisia i ha de començar de bell, amb el resultat que hem tengut a les mans. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"Bogeries de Brooklyn", Paul Auster

The Brooklyn Follies Paul Auster, 2006 Traducció de l'anglès d'Albert Nolla Cabellos Edicions 62, 320 pàgines En Nathan Glass es troba al que es podria considerar l'ocàs de la seva vida. Malalt de càncer, jubilat i amb una relació no gaire enllà amb la seva filla, es trasllada a Brooklyn, com qui diu, per morir en pau. Però la vida li té preparats uns altres plans, de forma que la seva decadència es veurà transformada en una nova primavera gràcies al seu nebot, Tom Wood, i el cap d'aquest, Harry Brightman. Encisat també pel seu barri, gaudirà de noves relacions, de petites aventures i de tot un plegat de coses que li donaran sentit a la seva vida. Parlar de l'argument d'aquesta novel·la és un poc difícil, ja que realment és un compendi d'històries que afecten un grup de personatges però que no acaben d'estar ben lligades les unes amb les altres. Per una banda, tenim el renaixement  d'en Nathan Glass, que s'esdevé quan el ja no esperava res de la ...