La dictadura de pedra
Sílvia Marimon i Queralt Solé, 2019
Ara llibres, 160 pàgines
Aquesta breu investigació fa un repàs de la història i la significació d'un dels llocs més controvertits de l'Espanya actual, el Valle de los Caídos. Concebut per Franco com un símbol de reconciliació, la forma en que es va construir i la manera en que s'hi enterraren milers de víctimes de la Guerra del 36 ha fet del tot inviable la seva percepció com un símbol de la reconciliació, i més aviat s'ha convertit en un element d'exaltació del règim franquista i de la memòria de Franco (no tant de la de José Antonio, enterrat també allà).
L'obra de Marimon i Solé analitza aquest espai (es tracta d'un complex amb basílica, cementiri, escolania i hostatgeria). Des de diversos punts de vista. Els més importants són els que tenen a veure amb la relació dels excombatents republicans amb el recinte. Per una banda, hi ha la qüestió que la major de les tasques de construcció va recaure en presos republicans, ja fossin presos que eren "contractats" per un sou irrisori per les empreses constructores amb la mediació de l'estat (que era qui s'en beneficiava més) o bé presos enquadrats en batallons penitenciaris que estaven sotmesos a treballs forçats. És aquesta una realitat coneguda des de fa temps, tant per la tasca de nombrosos investigadors com també l'aparició de volums que amb un afany de divulgació han posat la situació sota el focus mediàtic, com va ser el cas d'Isaias Lafuente i el seu Esclavos por la patria, entre altres obres. Sobre aquest tipus de treball, s'ha de destacar que es feia en unes condicions dures per la naturalesa de la feina i del clima de la zona, de forma que la mortalitat dels treballadors, encara que discutida, era elevada.
Si el treball forçat era execrable de per si, no manco ho va ser la forma en que es decidí emplenar el mausoleu. La idea de Franco era que acollís les restes de víctimes dels dos bàndols. En principi, s'havien de traslladar els cossos dels morts del bàndol rebel a demanda de les famílies, però la realitat va ser distinta, ja que la demanda va ser escassa i una part dels difunts foren traslladats sense comunicació a les famílies. Molt més greu va ser la situació de les víctimes republicanes, ja que directament foren traslladades sense cap tipus de comunicació a les famílies en base a les informacions sobre fosses que proporcionaven els ajuntaments. A més, per empitjorar-ho tot, les restes sovint es troben mesclades en els distints ossaris, de forma que és inviable en molts casos recuperar les restes d'individus concrets seguint les demandes judicials dels seus descendents.
Un altre aspecte significatiu que s'analitza és el complex del Valle de los Caídos com a forma de reivindicació del llegat franquista. Un dels elements que actua amb més força per aquesta reivindicació és la congregació que s'ocupa del monestir i escolania, que presenta uns trets marcadament reaccionaris i antidemocràtics, que malauradament es transmeten a través de l'escolania als nins i joves.
En conjunt, és una obra que fa una niña anàlisi de les circumstàncies i de la significació del monument fins als nostres dies.
Comentaris