Passa al contingut principal

"Sobre la terra impura", Melcior Comes

Sobre la terra impura
Melcior Comes, 2018
Proa, 520 pàgines 

En Tom, un escriptor mallorquí mancat d'inspiració per envestir la seva nova obra, sobreviu a base de cròniques de periodisme cultural que es paguen tard i malament, rep un encàrrec molt especial. La família Verdera li encarrega la redacció de la biografia de l'esposa del patriarca Higini Verdera, Dora Bonnín, que havia estat una gran estrella de l'espectacle. Aquest encàrrec el tornarà a posar en contacte amb la seva infància, ja que havia estat el gran amic d'infància de Leo Verdera i havia freqüentat sovint els espais de la família a Mallorca. Tanmateix, el que havia de ser la redacció d'un panegíric sobra la gran artista cobrarà un to molt més tèrbol amb la desaparició de na Griselda, esposa d'en Leo, a la nit de noces, i amb el descobriment d'històries inquietants del passat que tothom prefereix oblidar.

Sobre la terra impura és un novel·la magistralment executada per Melcior Comes. A partir d'una història innocent, va desplegant un seguit d'elements que transformen la narració en un mena de thriller a cavall del present i del passat. Explora els mecanismes que portaren a certs individus propers al poder franquista a esdevenir empresaris d'èxit amb formes de fer clarament paternalistes i mostra de forma clara com era de fàcil ocultar determinats fets en la Mallorca dels anys 70 a pesar que ja s'hagués produït la irrupció del turisme.

Un valor afegit de la novel·la, si més no pels lectors mallorquins, és la forma en que Melcior Comes situa la narració en la seva terra natal, amb uns escenaris i fàcilment reconeixibles: la badia d'Alcúdia, Sa Pobla, Inca... Més enllà d'això, en aquest cas també són identificables els personatges reals que inspiren els de la novel·la, ja que la família Verdera i la seva empresa Belper està clarament inspirada en els Fluxà i Camper.

Després de l'esplèndida Hotel Indira, Comes ha estat capaç de mantenir el nivell amb la seva darrera novel·la, fet que el confirma com un dels autors més en forma del panorama literari en la nostra llengua. De fet, les dues novel·les tenen elements en comú, com el fet de situar-se en coordenades geogràfiques semblants i el fet de tenir com a personatge central un individu en certa manera fracassat.

Un llibre completament recomanable. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...