La companyia nòrdica
Ulrich von Wilamomitz, un militar prussià que fuig d'un duel de fúnebres conseqüències, arriba a Catalunya per lluitar en les guerres carlines del costat del pretendent Carles V, germà del difunt monarca Ferran VII. Per una qüestió de pura coincidència, es veurà involucrat en una missió conjunta amb el liberal capità Osinalde per mirar d'aclarir l'autoria d'una matança abominable de soldats isabelins. A partir d'aquest moment, es veurà immers en un món de cada vegada més incomprensible, amb la inestimable col·laboració d'un monjo de Montserrat, el pare Cebrià, i una enigmàtica guia, Mina.
Albert Villaró, 2020
Columna, 384 pàgines
Villaró fa ús del reconegut recurs literari del manuscrit que per atzar arriba a les mans de l'autor per bastir una història que planteja una ambientació històrica per tractar una temàtica fantàstica, una companyia de no morts que assola al bàndol liberal amb les més cruels formes de matar. A partir d'aquest plantejament, crea una novel·la on es concentren els elements fantàstics, la novel·la d'aventures i fins i tot aspectes erudits de la mà de les investigacions del pare Cebrià. Desfilen pel llibre diversos personatges històrics, com el Ros d'Eroles o el propi pretendent, que ajuden a enquadrar l'època, encara que la temàtica històrica juga un paper secundari.
Inevitablement, La companyia nòrdica ens ha recordat de forma constant a Les històries naturals de Joan Perucho. Les dues novel·les comparteixen època, la I Guerra Carlina (1833-1840), espai geogràfic (Catalunya) i l'element sobrenatural com a eix central de la història que es narra. És cert, que l'obra que ens ocupa es destaca per la introducció de passatges de caire humorístic no tan rellevants que a l'obra de Perucho, però és innegable que l'obra de Villaró s'hi inspira força.
Una obra de lectura àgil i entretinguda, ben travada argumentalment i amb elements prou interessants.
Comentaris