Гиперболоид инженера Гарина
A principis de la dècada de 1920, una misteriosa invenció d'un no menys misteriós enginyer està a punt de capgirar l'ordre mundial, ja prou trasbalsat pels esdeveniments de la Gran Guerra. L'inspector Shelgá, de la policía de Sant Petersburg, serà l'encarregat de frustrar els plans de l'enginyer Garin, que aspira a controlar el planeta gràcies a la seva invenció, l'hiperboloide, arma capaç de les més monstruoses destruccions a llarga distància. En els seus propòsits, hi jugaran un paper fonamental el magnat de la indústria química Rolling i Zoia Monroz, una dona d'un magnetisme i una ambició irrefrenables.
Alexei Tolstoi, 1927
Traducció al castellà de Rocío Martínez Torres
Akal, 384 pàgines
La història desenvolupada per Tolstoi (autor emparentat amb Lev Tolstoi) és una història de ciència ficció que gira a l'entorn d'una arma capaç d'atacar a llargues distàncies sense que se la pugui contrarestar i de l'ambició del seu inventor, l'enginyer Garin, de dominar el món i subvertir-ne l'ordre establert. És una història que, a més de la ciència ficció, també té clars elements de novel·la d'aventures, que transcorre en distintes ubicacions del planeta i que maneja elements de ficció posteriorment reconeixibles, per exemple, en una de les nissagues de ficció cinematogràfica més prolífiques de la història: Bond, James Bond. Efectivament, encara que soni estrany lligar una novel·la soviètica amb una obra tan purament Occidental, comparteixen elements comuns: un malvat que pretén dominar el món, una femme fatal i un agent que posa les coses a lloc, encara que sense tanta classe com Bond. Més enllà de l'anècdota, la novel·la funciona bé com a producte del gènere de ciència ficció, encara que és cert que la caracterització dels personatges és excessivament simple, i en alguns passatges sembla que fins i tot la forma de narrar és un mica naïf.
Una dels elements significatius que podem fer de El hiperboloide del ingeniero Garin és la seva lectura com a obra soviètica engendrada en el moment d'auge de les dictadures conservadores, i molt especialment del feixisme. Així, es pot interpretar a Garin com un líder feixista que pretén anar cap a un sistema al marge dels comunistes i dels capitalistes, encara que aquests li donin suport. Davant aquesta pretensió, Shelgá encarna la força de la revolució que a través de la lluita col·lectiva és capaç de desbaratar els seus plans. De la mateixa forma, podríem dir que aquesta obra anticipa l'existència de les armes de destrucció massiva de la segona meitat del segle XX i la lluita de l'URSS contra feixistes i capitalistes.
Un obra curiosa i entretinguda que admet una lectura política i de la que podem dir que, en part, és producte d'una època molt concreta.
Comentaris