Passa al contingut principal

"Todo se desmorona", Chinua Achebe

Things Fall Apart
Chinua Achebe, 1958
Traducció al castellà de José Manuel Álvarez Flórez
Debolsillo, 208 pàgines 

Okonkwo és un gran guerrer igbo de la regió de Omuofia (sud de Nigèria), un home fet a si mateix, que amb el seu esforç ha estat capaç de prosperar fins a ser un autèntic prohom entre els seus. Però un dia, una desgràcia en la que es veu implicat el força a l'exili. En aquesta època, començarà a percebre de forma clara el principi de la decadència del seu món a causa de l'arribada dels primers missioners blancs i la implantació de la fe cristiana. El retorn al seu poblat no farà altra cosa que enfortir aquesta percepció, i això i la constatació de la feblesa dels seus davant el domini britànic li faran prendre una decisió dràstica, un sacrifici d'orgull i de tristesa.

Things Fall Apart ha estat descrita com una de les grans novel·les postcolonials. En un estil senzill, gairebé auster, Chinua Achebe descriu amb precisió el funcionament del món tribal del país dels igbos i la seva progressiva submissió als colonitzadors, inicialment  a través de l'amable seducció dels missioners i posteriorment per la força de les autoritats. És aquest contrast el que l'autor pretén mostrar com una forma de fer-nos entendre l'impacte de la colonització. Ens mostra un món tribal ben organitzat, amb normes i lleis ben conegudes per tothom, encara que alguna d'elles siguin terribles vistes des de fora d'aquest univers cultural, com ara el costum d'abandonar els bessons només néixer o la mutilació dels infants morts a curta edat per allunyar els esperits que suposadament provoquen aquestes morts. En aquest món, tot és previsible, tot funciona d'acord amb un tradició ancestral que dona seguretat. Per contra, l'arribada dels colonitzadors trastoca aquest món, i ho fa començant per allò essencial: el descrèdit del sistema de creences tradicional i la seva substitució per la tradició judeocristiana, tan aliena a aquell racó de món. Perduts els déus que tot ho regeixen, el món tal i com era comença a esfondrar-se. 

Una visió del colonialisme i de l'impacte que generà en les societats colonitzades escrita delicadesa i mesura. Un testimoni d'una de les grans taques de la civilització europea. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...