Hillbillie Elegy
J. D. Vance, 2016
Traducció al català d'Albert Torrescasana
Pròleg de Jordi Graupera
Pausa (Ara Llibres), 310 pàgines
Els hillbillies són una comunitat radicada al centre dels Estats Units d'Amèrica, a la zona dels Apalatxes, en estats com Kentucky i Ohio. Històricament se'ls considera descendents dels immigrants que al segle XIX arribaren des d'Escòcia i Anglaterra, i s'han caracteritzat per ser comunitats amb uns codis de comportament propis, una actitud responsable cap a la feina i certa desconsideració cap a la formació acadèmica, així com pels seus problemes vinculats al consum excessiu d'alcohol, la violència a distints nivells i unes relacions personals desordenades.
J. D. Vance va néixer en aquest comunitat, en concret a Jackson (Kentucky) si bé passà bona part de la seva vida a Middletown (Ohio). A través d'un relat autobiogràfic en el qual parla de tres generacions de la seva família, ens explica la seva experiència en aquest ambient i la forma en que aquest s'ha anat deteriorant, de la mateixa manera que també intenta aportar algunes idees per redreçar la situació d'una comunitat que viu enfonsada en la desesperança i que sembla haver assumit que no hi ha res a fer al respecte, o que la responsabilitat del que passa a cada individu té més a veure amb els altres o amb el govern que amb la pròpia persona.
La seva història és una història d'èxit, però tenia molts d'elements per haver acabat malament. Va créixer en una família desestructurada, amb un pare biològic del qual no en va saber res durant molt de temps i una mare immersa en relacions consecutives plenes d'enfrontaments, i que a més va caure en món de les drogues. Davant això, els seus avis materns (el papaw i sobretot la mamaw) assumiren el rol parental i foren la taula de salvació de J. D., a pesar que com a pares foren greument perjudicials per als seus propis fills arran de l'alcoholisme i les brutals baralles que mantingueren durant anys i que de fet els portà a separar-se. En aquest ambient familiar, l'autor explica com va ser la insistència de la mamaw sobre el valor dels estudis el que el va fer tirar endavant i li va permetre acabar graduar-se en dret a una de les universitats més prestigioses del món, Yale.
Més enllà de la seva pròpia història, Una família americana és el retrat de la decadència d'un col·lectiu molt afectat pel procés de deslocalització industrial i la nova economia. Fins als anys 80, Ohio i Kentucky, entre altres territoris, formaven part del rusty belt, una àmplia zona industrial on tenia molt de pes la indústria pesant lligada al carbó i l'acer. La nova economia ha minvat el pes i l'activitat d'aquestes empreses, que s'ha redimensionat o directament han desaparegut. Això ha tengut un evident efecte econòmic, l'empobriment d'aquestes zones, que també ha tengut un efecte devastador a nivell social: desesperança, manca de perspectives, marginalitat. Com bé explica Vance, alguns elements negatius són propis de la naturalesa dels hillbillies, com ara el recurs primari a la violència en tots els àmbits, les estructures familiars inestables, el consum excessiu d'alcohol... Però a pesar d'això, fins als anys 90 era gent que tirava endavant, eren feiners i feien prou doblers per viure dignament dins una relativa pobresa. En les darreres dècades, això ha derivat en una actitud molt més resignada, en una progressiva deixadesa en l'àmbit laboral i en una culpabilització constant al govern a l'hora que s'accentua el recurs als subsidis públics com a forma de subsistència. Al mateix temps, les drogues, legals o il·legals, fan estralls i amb elles la delinqüència. Les ciutats decauen sense remei i es degraden a marxes forçades. És aquesta nova situació sobre la que l'autor intenta aportar el seu punt de vista.
J. D. Vance escriu des d'una posició ideològica conservadora. Són diverses les referències al paper de la religió a l'hora de millorar la forma de fer de les comunitats hillbillies, destaca el paper de la família extensa i concedeix un valor trascendental al seu pas pels marines en el seva capacitat per sortir-se'n a la vida. No intenta culpar el govern de la manca de perspectives dels seus paisans, si bé de vegades explica que no entenen la situació, i culpa als propis homes i dones dels Apalatxes de no estar disposats a treballar de valent, ni a tenir prou cura dels seus fills i filles en les coses que importen.
Aquest relat autobiogràfic posa de manifest com aquesta comunitat es troba entre les que pitjors condicions de partida tenen i sobretot entre les que pitjors expectives tenen sobre si mateixos. És un col·lectiu que assolí certa transcendència en les eleccions presidencials de 2016, quan votaren massivament pel candidat Trump i per la seva aspiració de tornar a fer Amèrica gran un altre cop. Aquesta obra ens explica per què el missatge de Trump va tenir èxit, però també ens parla de moltes comunitats que són víctimes de la postmodernitat i que han perdut tota esperança de viure millor. És una obra que posa el focus en la perifèria, en l'espai que generalment queda fora del focus d'allò mainstream en tots els àmbits, i que quan ocupa l'espai principal ho fa per ser culpada dels seus actes.
Cal destacar que aquesta edició compta amb un pròleg del politòleg Jordi Graupera, que explica el context ideològic i polític de l'obra i n'afavoreix una major comprensió.
Comentaris