Admiring Silence
Abdulrazak Gurnah, 1996
Bloomsbury Paperbacks, 246 pàgines
-Premi Nobel de literatura 2021-
Després de més de vint anys de vida al Regne Unit, el protagonista de la història té l'oportunitat de tornar al seu Zanzibar natal i recuperar la relació amb la seva família. Però el que es troba en el seu retorn és una única certesa: ja no és d'enlloc en el món.
Admiring silence és una lectura intensa que tracta temes diversos a partir del fet migratori. És tracta d'una narració en primera persona, a través de la qual coneixem la trajectòria vital del protagonista (de qui no coneixem el nom) des de la seva infància en la Zanzibar britànica fins als quaranta i escaig anys. Ens explica la forma en que s'ha desdoblat la seva vida, entre la realitat viscuda i la realitat explicada als seus coneguts britànics, pels quals ha endolcit la història vertadera. Ens transmet la idea del desarrelament, atès que ell no es sent britànic per molts d'anys que faci que hi resideix, entre d'altres coses per un racisme latent que d'una forma o altra viu de manera contínua, per exemple en les converses amb el seu sogre, que només li presta atenció quan li explica històries que enalteixen el paper civilizador de l'imperi britànic sobre els salvatges com ell i els seus, o en una visita mèdica, on el doctor assumeix que és caribeny sense ni tan sols demanar-li la seva procedència.
En tornar a Zanzibar, també es veu obligat a fingir, ja que ha ocultat a la seva família que té parella i una filla adolescent, conscient de la ignonímia que representaria per ells que hagi emparentat amb els que durant tantes generacions foren els colonitzadors, i que a més la seva parella no sigui musulmana. Tanmateix, la sensació que té a la seva terra és que tot ha canviat tant, tot és tan decrèpit i està tan malmès que els seus records no es corresponen amb el que veu, de forma que arriba a la conclusió que ja no pertany enlloc, que la seva única pàtria és la família que ha format.
Abdulrazak Gurnah, premi Nobel de literatura 2021, utilitza una prosa rica i descriptiva, amb un lèxic esponerós. La forma autobiogràfica del relat fa que de vegades es confongui la realitat de la vida del narrador amb la història que ha fabricat per acomodar-se en el món, potser en un recurs literari per fer-nos sentir com a lectors la desorientació dels migrants. Si bé podem parlar del desarrelament que pateix l'emigrant com a temàtica principal, hi ha altres temes que també són importants, com ara el fracàs dels processos de descolonització a l'hora de donar pas a nacions estables i funcionals, la manca d'oportunitats dels joves en els països de l'anomenat Tercer Món o les tensions racials, un fenomen comú en diversos procesos de descolonització.
Una lectura enriquidora que ens porta a reflexionar sobre aspectes diversos del món contemporani, en especial sobre els efectes psicològics i socials que té el fet d'emigrar, sobretot quan es fa entre realitats tan distants. Ens explica com es poden perdre les arrels, fet absolutament desolador.
Comentaris