Passa al contingut principal

"El día de mañana", Ignacio Martínez de Pisón

El día de mañana
Ignacio Martínez de Pisón, 2011
Seix Barral, 384 pàgines

Als anys 60, Justo Gil Tello arriba a Barcelona amb la seva mare malalta. No és més que un pagès adolescent, però les seves immenses ganes de tirar endavant i molt especialment de tenir recursos per poder guarir de qualque forma la seva mare el portaran a endinsar-se primer en activitats comercials més o menys legals, i posteriorment entra en contacte amb les altes esferes per mirar de fer fortuna. Tanmateix, acabarà essent confident de la policia i amb la caiguda del règim entrarà en el fosc món de l'extrema dreta.

A través d'una narració amb múltiples punts de vista, aportats per persones que conegueren Justo al llarg de la seva vida, Ignacio Martínez de Pisón esbossa el relat biogràfic d'un de tants immigrants que arribaren a les grans ciutats espanyoles, en aquest cas Barcelona, per aprofitar la puixança econòmica de l'època del desarrollismo. En aquest cas, es tracta de la biografia d'un personatge d'orígens tremendament humils que esmerça tots els seus esforços per tal de prosperar en la vida, primer per camins legals, després des de les ombres en les que forçosament s'havia de situar un confident de la brigada politicosocial franquista i posteriorment en la clandestinitat, en les files de l'extrema dreta violenta que actuà amb menys impunitat durant la Transició.

A través dels diversos testimonis sobre la vida de Justo Gil, l'autor composa un panorama social i polític de l'Espanya de la tecnocràcia i el creixement econòmic. Ens parla de l'oposició antifranquista i les seves modestes actuacions, del catalanisme, de la misèria en la que vivía molta gent, de les classes altes barcelonines, de la lenta transició dels cossos policials i de molts altres aspectes que doten aquesta novel·la d'un gran interès, tant literari com històric. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...

"El silenci i la ràbia", Pierre Lemaitre

Le silence et la colère Pierre Lemaitre, 2023 Traducció d'Albert Pejó Bromera, 552 pàgines 1952. Els Pelletier han superat la tràgica mort d'Étienne a Indoxina i han continuat amb la seva vida, els fills a París i els pares a Beirut. Hèlene inicia la seva vida de reportera al Journal du Soir amb un reportatge sobre la construcció d'una presa que li canviarà la vida, no només professionalment sinó també en l'àmbit personal. Per la seva banda, François reprèn la investigació del cas Mary Lampson, que el portarà, de forma estranya, a millorar la seva posició al diari. Mentrestant, Jean, sempre sota la pressió de Geneviève, fa una passa endavant en el món dels negocis i decideix posar en marxa una botiga de roba a preus baixos, Dixie, que li durà més d'un mal de cap. A Beirut, Louis afronta un prestigiós torneig de boxa amb el seu pupil Lulu, un desafiament de resultat inesperat. En aquesta segona trobada amb els Pelletier, Lemaitre ens presenta un ventall de situacion...

"La península de las casas vacías", David Uclés

La península de las casas vacías David Uclés, 2024 Siruela, 700 pàgines La família d'Odisto Ardolento es veu abocada a la voràgine destructiva que suposa la guerra civil del 36 que seguí el fracassat cop d'estat de Mola i companyia. A partir de la seva pròpia experiència, forçat a l'exili per una qüestió de venjances personals, i de la seva família, tant al seu poble (Jándula, nom fictici de Quesada, a Jaén) com al llarg de la geografia espanyola, l'autor ens compon un fresc, una visió coral dels desastres de la guerra. Aclamada per la crítica i per bona part dels lectors, premiada en diversos certàmens, La península de las casas vacías ha gaudit d'un èxit i reconeixement sense precedents en les èpoques recents de la literatura espanyola. Se la considera, fins i tot, l'obra definitiva sobre la guerra civil de 1936, si fa no fa un Guerra i pau ibèric. El plantejament de la novel·la és molt ambiciós, atès que ens vol oferir una visió de conjunt del conflicte, de...