Passa al contingut principal

"El día de mañana", Ignacio Martínez de Pisón

El día de mañana
Ignacio Martínez de Pisón, 2011
Seix Barral, 384 pàgines

Als anys 60, Justo Gil Tello arriba a Barcelona amb la seva mare malalta. No és més que un pagès adolescent, però les seves immenses ganes de tirar endavant i molt especialment de tenir recursos per poder guarir de qualque forma la seva mare el portaran a endinsar-se primer en activitats comercials més o menys legals, i posteriorment entra en contacte amb les altes esferes per mirar de fer fortuna. Tanmateix, acabarà essent confident de la policia i amb la caiguda del règim entrarà en el fosc món de l'extrema dreta.

A través d'una narració amb múltiples punts de vista, aportats per persones que conegueren Justo al llarg de la seva vida, Ignacio Martínez de Pisón esbossa el relat biogràfic d'un de tants immigrants que arribaren a les grans ciutats espanyoles, en aquest cas Barcelona, per aprofitar la puixança econòmica de l'època del desarrollismo. En aquest cas, es tracta de la biografia d'un personatge d'orígens tremendament humils que esmerça tots els seus esforços per tal de prosperar en la vida, primer per camins legals, després des de les ombres en les que forçosament s'havia de situar un confident de la brigada politicosocial franquista i posteriorment en la clandestinitat, en les files de l'extrema dreta violenta que actuà amb menys impunitat durant la Transició.

A través dels diversos testimonis sobre la vida de Justo Gil, l'autor composa un panorama social i polític de l'Espanya de la tecnocràcia i el creixement econòmic. Ens parla de l'oposició antifranquista i les seves modestes actuacions, del catalanisme, de la misèria en la que vivía molta gent, de les classes altes barcelonines, de la lenta transició dels cossos policials i de molts altres aspectes que doten aquesta novel·la d'un gran interès, tant literari com històric. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...