El día de mañana
A través d'una narració amb múltiples punts de vista, aportats per persones que conegueren Justo al llarg de la seva vida, Ignacio Martínez de Pisón esbossa el relat biogràfic d'un de tants immigrants que arribaren a les grans ciutats espanyoles, en aquest cas Barcelona, per aprofitar la puixança econòmica de l'època del desarrollismo. En aquest cas, es tracta de la biografia d'un personatge d'orígens tremendament humils que esmerça tots els seus esforços per tal de prosperar en la vida, primer per camins legals, després des de les ombres en les que forçosament s'havia de situar un confident de la brigada politicosocial franquista i posteriorment en la clandestinitat, en les files de l'extrema dreta violenta que actuà amb menys impunitat durant la Transició.
Ignacio Martínez de Pisón, 2011
Seix Barral, 384 pàgines
Als anys 60, Justo Gil Tello arriba a Barcelona amb la seva mare malalta. No és més que un pagès adolescent, però les seves immenses ganes de tirar endavant i molt especialment de tenir recursos per poder guarir de qualque forma la seva mare el portaran a endinsar-se primer en activitats comercials més o menys legals, i posteriorment entra en contacte amb les altes esferes per mirar de fer fortuna. Tanmateix, acabarà essent confident de la policia i amb la caiguda del règim entrarà en el fosc món de l'extrema dreta.
A través dels diversos testimonis sobre la vida de Justo Gil, l'autor composa un panorama social i polític de l'Espanya de la tecnocràcia i el creixement econòmic. Ens parla de l'oposició antifranquista i les seves modestes actuacions, del catalanisme, de la misèria en la que vivía molta gent, de les classes altes barcelonines, de la lenta transició dels cossos policials i de molts altres aspectes que doten aquesta novel·la d'un gran interès, tant literari com històric.
Comentaris