"El cementiri de Praga", Umberto Eco

Il cimitero di Praga
Umberto Eco. 2010
Traducció de l'italià al castellà de Maria del Carme Arenas
Rosa dels Vents, 544 pàgines

Nat a Torí pels volts del 1830, Simone Simonini es cria en un ambient de profund antisemitisme que el marcarà de per vida. Molt aviat aprendrà a deixar de banda els escrúpols per tal d'aconseguir els seus objectius, fet que el convertirà en un gran impostor i excepcional falsificador de documents. Després de treballar pels seus secrets piamontesos i de participar, en certa manera, de l'expedició de Garibaldi sobre el Regne de Nàpols, es traslladarà a París, on farà fortuna implicant-se en diverses intrigues de la mà de sinistres personatges. De manera progressiva, redactarà un document, absolutament fals, per culpar a la comunitat jueva internacional de tots els mals del món, sempre per un interès simplement espuri.

Amb aquesta novel·la, Umberto Eco crea un relat folletinesc, divertit i com no podria ser d'altra manera, erudit. Eco fa servir per construir el seu relat personatges i fets reals del segle XIX que es mouen sempre a l'entorn de l'antisemitisme i l'antimasoneria. El personatge de Simonini es desdobla en l'abat Della Piccola, i un i altre donen forma al que serà El protocol dels dotze savis de Sió, obra antisemita per excel·lència que Eco s'encarrega de desemmacarar. El context històric és prou interessant, ja que Simonini participa de l'expedició dels tres mil de Garibaldi i és testimoni de fets tan transcendents com la guerra francoprussiana, la comuna de París o l'afer Dreyfuss.

La tècnica narrativa és interessant atès que Eco desdobla el personatge principal i a més incorpora una tercera veu, la del narrador omniscient, que té cura d'emplenar els buits en la narració. Una novel·la molt ben documenta, entretinguda i còmica per moments.