Passa al contingut principal

"El cementiri de Praga", Umberto Eco

Il cimitero di Praga
Umberto Eco. 2010
Traducció de l'italià al castellà de Maria del Carme Arenas
Rosa dels Vents, 544 pàgines

Nat a Torí pels volts del 1830, Simone Simonini es cria en un ambient de profund antisemitisme que el marcarà de per vida. Molt aviat aprendrà a deixar de banda els escrúpols per tal d'aconseguir els seus objectius, fet que el convertirà en un gran impostor i excepcional falsificador de documents. Després de treballar pels seus secrets piamontesos i de participar, en certa manera, de l'expedició de Garibaldi sobre el Regne de Nàpols, es traslladarà a París, on farà fortuna implicant-se en diverses intrigues de la mà de sinistres personatges. De manera progressiva, redactarà un document, absolutament fals, per culpar a la comunitat jueva internacional de tots els mals del món, sempre per un interès simplement espuri.

Amb aquesta novel·la, Umberto Eco crea un relat folletinesc, divertit i com no podria ser d'altra manera, erudit. Eco fa servir per construir el seu relat personatges i fets reals del segle XIX que es mouen sempre a l'entorn de l'antisemitisme i l'antimasoneria. El personatge de Simonini es desdobla en l'abat Della Piccola, i un i altre donen forma al que serà El protocol dels dotze savis de Sió, obra antisemita per excel·lència que Eco s'encarrega de desemmacarar. El context històric és prou interessant, ja que Simonini participa de l'expedició dels tres mil de Garibaldi i és testimoni de fets tan transcendents com la guerra francoprussiana, la comuna de París o l'afer Dreyfuss.

La tècnica narrativa és interessant atès que Eco desdobla el personatge principal i a més incorpora una tercera veu, la del narrador omniscient, que té cura d'emplenar els buits en la narració. Una novel·la molt ben documenta, entretinguda i còmica per moments.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...