Margaret Atwood, 1985
Traducció de l'anglès al català de Xavier Pàmies
Quaderns Crema, 360 pàgines
L'Offred és una de tantes dones que a la teocràtica república de Galaad -Gilead a l'original- ha de complir amb la funció reproductiva en una societat en la que bona part de les persones han deixat de ser fèrtils a causa de la contaminació de les dàcades anteriors. A través dels seus records i pensaments, coneixem de quina manera s'ha convertit en una serventa i com és el dia a dia en aquesta societat tancada i sinistra.
Aquesta novel·la, una distopia que s'ha convertit en un clàssic modern de la literatura nord-americana, presenta un futur en el que els integristes religiosos han aconseguit fer-se amb el poder i han imposat un règim teocràtic en el qual les dones han quedat completament relegades a l'àmbit domèstic: tenir cura de la llar, ocupar-se de les feines domèstiques i engendrar fills dels homes prominents de la societat, els senyors. Les dones reproductores, les serventes, resten despersonalitzades, sense dret al seu nom -totes s'identifiquen amb l'Of que denota possessió i el nom del seu senyor, com Offred- i forçades a mantenir relacions sexuals amb els seus senyors en presència de les senyores que, cas d'embaràs, seran considerades les mares de les criatures. És el dibuix d'una societat completament aberrant, que l'autora ha creat a partir d'elements de la tradició religiosa judeocristiana i d'altres elements de caràcter històric, a més d'incorporar elements característics de les dictadures com ara la inevitable corrupció de les elits. A més, apunta també els possibles problemes que es podrien derivar de la qüestió del canvi climàtic i la seva difícil gestió, així com els efectes per la salut de les persones i la supervivència de la raça humana.
És una novel·la que fa un ús molt ampli del flaixbac per il·lustrar els episodis del passat d'Offred i que té un ritme que es sosté especialment per la tensió que creen en l'espectador les situacions descrites.
El conte de la serventa ha tornar a cobrar notorietat amb l'adaptació de la novel·la com a sèrie per part de Netflix. És una història inquietant, que planteja una societat en la qual els drets de la dona han retrocedit molt més enrera que pràcticament en qualsevol altra moment de la història i que a més s'ha imposat sense trobar una resistència significativa per part de la societat. En aquest sentit, és innegable fer el paral·lelisme entre com s'arribà en la ficció a la república de Galaad i com s'arribà a la instauració del III Reich alemany, per exemple, de forma que la societat distòpica se'ns presenta com a més plausible del que a primer cop d'ull podria semblar. A més, fets recents com la supressió de l'abortament com a dret federal als Estats Units no fan sinó reforçar la sensació que una societat com la descrita potser no seria tan difícil d'implantar sense una societat vigilant. Per altra banda, societats amb semblaces a la de Galaad respecte al tractament de la dona ja en trobam, en les dictadures del golf Pèrsic o a l'Afganistan.
Cal tenir present que l'infern sempre és més proper del que ens pensam.
Comentaris