Louis-Ferdinand Céline (pseudònim de Louis Ferdinand Auguste Destouches), 1932
Edhasa, 573 pàgines
He d'admetre que és una de les lectures que més m'ha costat acabar dels darrers anys. Aquesta dificultat no s'ha degut al maneig del llenguatge, que és possiblement el punt més destacat, ja que és un llenguatge tremendament fluïd, de ritme torrencial per moments, i que a més va introduir en l'alta literatura en francès l'ús de llenguatge del carrer, que contribueix encara més a que la lectura sigui senzilla. El problema és la profunda antipatia que suscita el protagonista, molt especialment en la seva actuació durant la guerra i a Àfrica, atès que no cessa en els comportaments covards -humanament comprensible en una situació de guerra-, misògins i racistes. És un personatge execrable, o potser caldria titllar-lo més finament de cínic? No ho sé, però en qualsevol cas m'ha generat un fort rebuig. És cert, per altra banda, que en l'exercici de la seva professió mèdica no resulta tan odiós, que ocupa la segona meitat de l'obra, però en cap moment genera simpaties. És l'epítom de persona miserable.
Voyage au bout du nuit és considerada una obra mestra de la literatura francesa gràcies a la modernització en l'ús del llenguatge, tot plegat a pesar de la controvertida actitud de Céline durant l'època de Vichy. No puc dir que recomani aquesta lectura, però sí que puc dir que és una lectura que no deixa indiferent, afirmació que no sempre es pot fer.
Comentaris