Passa al contingut principal

"Viaje al fin de la noche", Louis-Ferdinand Céline

Voyage au bout de la nuit
Louis-Ferdinand Céline (pseudònim de Louis Ferdinand Auguste Destouches), 1932
Traducció del francès al castellà de Carlos Manzano
Edhasa, 573 pàgines

Ferdinand Bardamu, per fer la gràcia, s'allista a l'exèrcit francès per anar al front de la Primera Guerra Mundial. A partit d'aquesta estúpida decisió, l'acompanyam en el seu deambular pel món. A les trinxeres, on intenta de totes totes mostrar-se com el més inútil del soldats fins que és ferit; a Àfrica, on s'embarca en una empresa colonial que està prop de dur-lo a la mort; als Estats Units, on emigra per intentar fer fortuna; i finalment a la perifèria de París, on s'estableix com a metge.

He d'admetre que és una de les lectures que més m'ha costat acabar dels darrers anys. Aquesta dificultat no s'ha degut al maneig del llenguatge, que és possiblement el punt més destacat, ja que és un llenguatge tremendament fluïd, de ritme torrencial per moments, i que a més va introduir en l'alta literatura en francès l'ús de llenguatge del carrer, que contribueix encara més a que la lectura sigui senzilla. El problema és la profunda antipatia que suscita el protagonista, molt especialment en la seva actuació durant la guerra i a Àfrica, atès que no cessa en els comportaments covards -humanament comprensible en una situació de guerra-, misògins i racistes. És un personatge execrable, o potser caldria titllar-lo més finament de cínic? No ho sé, però en qualsevol cas m'ha generat un fort rebuig. És cert, per altra banda, que en l'exercici de la seva professió mèdica no resulta tan odiós, que ocupa la segona meitat de l'obra, però en cap moment genera simpaties. És l'epítom de persona miserable.

Voyage au bout du nuit és considerada una obra mestra de la literatura francesa gràcies a la modernització en l'ús del llenguatge, tot plegat a pesar de la controvertida actitud de Céline durant l'època de Vichy. No puc dir que recomani aquesta lectura, però sí que puc dir que és una lectura que no deixa indiferent, afirmació que no sempre es pot fer.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...

"M. El hijo del siglo", Antonio Scurati

M. Il figlio del secolo Antonio Scurati, 2018 Traducció de l'italià de Carlos Gumpert Melgosa Alfaguara. 824 pàgines La Itàlia de 1919 és un país en crisi: els veterans estan descontents per la forma en què se'ls intenta arraconar de la vida pública; el govern és incapaç d'aconseguir de les negociacions de pau de París tots els territoris que pretenia i pels quals s'han sacrificat milions d'italians; els obrers, esperonejats pel triomf dels bolxevics, assagen accions revolucionàries i imposen les seves condicions allà on poden. Enmig d'aquest caos, Benito Mussolini, antic líder socialista, està determinat a retornar a Itàlia a la situació que creu que li correspon, i per fer-ho cerca el suport dels antics combatents per fer-se lloc en el panorama polític. A partir de la creació dels Fasci de Combat , el feixisme emprendrà un camí cap al poder marcat per la violència indiscriminada, la col·laboració de l'estat i tota mena d'excessos que li permetran assol...