"La cripta dels caputxins", Josep Roth

Die Kapuzinergruft
Joseph Roth, 1938
Traducció de l'alemany al català de Jaume Creus
L'Avenç, 176 pàgines

El jove Trotta, parent dels Trotta protagonistes de La marxa Radetzky, viu una vida dissipada a la Viena de les primeries del segle XX. Estudia sense gaire esforç, festeja una al·lota de posició acomodada i passa les seves nits en els mítics cafès vienesos. La coneixença del seu parent llunyà Joseph Branco i del cotxer jueu Manes Reisiger li aporten una visió diferent de la vida, més autèntica al seu entendre, i quan es mobilitzat en esclatar la Gran Guerra fa mans i mànigues per afegir-se al regiment dels seu parent en lloc del que li corresponia d'acord amb la seva graduació com a tinent. L'experiència de la guerra resulta nefasta, atès que són capturats i passa anys de captiveri fins que aconsegueix tornar a Viena. Tornat a l'antiga capital imperial i reial, Trotta assisteix al desmantellament de l'imperi dels Habsburg i el naixement d'Àustria, de la mateixa manera que la seva vida de burgès acomodat també es va transformant en la d'un home senzill que ha d'administrar el seu minvat patrimoni per sobreviure.

La cripta dels caputxins, en certa manera un epíleg o post scriptum a La marxa Radetzky, retrata l'enfonsament de l'imperi dels Habsburg com a conseqüència de la desfeta dels imperis centrals en la Primera Guerra Mundial i dels duríssims tractats de pau que se'ls imposaren. És la imatge de la descomposició no tans sols d'un imperi gairebé mil·lennari, sinó de la societat que l'havia poblat, servit i administrat durant generacions. Observam la transició de bona part de les classes benestants cap a una situació precària, i les diverses convulsions socials, econòmiques i culturals que pateix Àustria durant l'època d'entreguerres, fins a l'arribada de les tropes alemanyes per executar l'Anschluss.

Podríem dir que Joseph Roth, autor jueu nat en el si de l'imperi austrohongarès, és el notari de la defunció d'aquesta entitat política, atès que en la seva obra aquest és un tema recurrent. En parla en les novel·les dedicades als Trotta i també a La rebel·lió, el tràgic relat del desencant d'Andreas Pum en tornar del front, mutilat, per topar-se amb el rebuig de la societat que ell havia defensat amb totes les seves forces. Les seves obres venen marcades per un sentiment de pèrdua, per una nostàlgia d'un món que ja no tornarà. Sense dubte es tracta d'un autor imprescindible per entendre l'impacte que suposà en el rumb d'Europa la Gran Guerra, el pas del llarg segle XIX al brutal segle XX (en termes històrics).