Passa al contingut principal

"Veinticuatro horas en la vida de una mujer", Stefan Zweig

Vierundzwanzig Stunden aus dem Leben einer Frau
Stefan Zweig, 1927
Traducció de l'alemany de María Daniela Landa
Acantilado, 104 pàgines

Un episodi amorós en un hostal de la Riviera desperta en una anciana aristòcrata anglesa els records dels fets viscuts dècades enrere, quan durant vint-i-quatre hores es va deixar endur pels seus sentiments per ajudar a un jove aristòcrata polonès en el rostre del qual hi va llegir una desesperació tal que sens dubte el duria a cometre suïcidi. 

Aquesta breu novel·la de Stefan Zweig, un dels grans autors europeus de la primera meitat del segle XX, exposa una situació que trenca amb els convencionalismes de la societat de l'època. La narració es desencadena a partir d'un fet força poc habitual, com és que una dona deixi espòs i filles per anar-se'n amb un jove que acaba de conèixer. A partir d'aquí, els clients de l'hostal entren en una discussió en la qual tots es posicionen en contra de la dona, menys un que expressa un opinió diferent, bàsicament que s'ha de respectar que una persona actuï seguint els criteris de la seva passió i no els del seu pensament. Aquest argument encoratja la protagonista de la narració, Mistress C., a confiar al narrador les vint-i-quatre hores en que es va deixar en dur per la passió i la compassió per un jove de qui, a la fi, s'adona que s'ha enamorat per, finalment, veure's abocada a una profunda decepció.

Ens trobam davant una novel·la d'un mestre de la narració, per bé que aquesta pugui ser considerada com una obra menor per alguns especialistes. Planteja una situació força comuna en la història de la literatura, com és la fugida amb l'amant com a desencadenant de la narració (Paris i Helena, vos sonen?), que de totes formes pren una altra orientació per endinsar-se en una actuació moguda inicialment per la pietat, i definitivament moguda per la passió. És, en certa manera, una reivindicació de l'autonomia de la dona i de la seva capacitat per estimar i per obeir les seves passions, feta en una època en què aquestes qüestions no eren comunament acceptades per la societat, com de fer el propi autor exposa en la discussió entre els hostes de l'allotjament, que majoritàriament critiquen a la dona que ha abandonat la família per la seva passió.

Una peça de literatura sòlida i ben escrita, tal com correspon a un autor de la talla de l'austríac.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...