"Plegaria en el asedio", Damir Ovčina

Kad sam bio hodža

Damir Ovčina, 2016

Traducció del bosni de Luisa Fernanda Garrido i Tihomir Pištelek

Automática editorial, 736 pàgines 

En esclatar la guerra de Bòsnia, un jove adolescent musulmà té l'infortuni de trobar-se en el lloc equivocat en el moment més inoportú possible. L'esclat del conflicte l'ha enxampat en el barri de Grbavica, sota control dels serbis de Bòsnia. De forma immediata és reconegut i allistat en un escamot de treball, la feina del qual consistirà essencialment en tasques auxiliars de fortificació i excavació de trinxeres i sobretot a la recuperació i inhumació de cadàvers causats per la guerra i fruit de les atrocitats comeses pels dominadors de la zona. Al llarg de més de tres anys acompanyam el jove supervivent en aquestes tasques i en d'altres de més sòrdides i abominables, i al mateix temps som testimonis de la seva història d'amor amb una jove sèrbia que esdevé a més la seva protectora i proveïdora enmig del malson del conflicte.

La narració de Damir Ovčina, amb elements autobiogràfics, explora des de dins el setge de Sarajevo, que colpí l'opinió pública mundial per la crueltat extrema mostrada pels contendents. Amb un estil literari particular, basat en l'ús de frases curtes, tallants, sovint sense verb, l'autor construeix una narració que es desenvolupa de forma frenètica, angoixant per moments, amb petits respirs per donar espai a la tendresa, a la tristesa o fins i tot a l'humor. És un exercici d'estil notable, que serveix per crear una novel·la que es llegeix amb avidesa a pesar de la crueltat dels fets que reflecteix. I no és que l'autor empri un to tremendista o grandiloqüent per reflectir la brutalitat de tot plegat, més aviat al contrari, és una novel·la molt mesurada, que estalvia adjectius per descriure els fets més execrables però que tanmateix aconsegueix transmetre'ls de forma clara i contundent.

El que ens mostra Plegaria en el asedio són les múltiples dimensions de la guerra i de les actituds davant ella. Per començar, l'arbitrarietat en base a la qual una persona en pot trobar entre els seus o entre els enemics, pel simple fet de ser a una barriada o una altra o a una banda de carrer o a la contrària. També mostra que les actituds humanes durant el conflicte són tantes com les persones, i que generalitzar és sempre equivocar-se. Així, hi ha personatges que defugen l'exercici de la violència contra innocents, d'altres que fins i tot volen protegir-los, els que només volen sobreviure, els que jutgen l'enemic com un ésser inferior sobre el qual poden exercir el seu poder i aquells que gaudeixen amb la violència, a més dels que només volen aprofitar-se de la situació de totes les formes possibles per enriquir-se. Per resumir-ho, d'éssers humans a bèsties amb forma humana. A través d'aquest mostrari humà, som testimonis de les execucions sumàries, les violacions, el pillatge, les extorsions i actes de  violència de tot tipus. A pesar del to mesurat, algunes escenes descriuen situacions del tot repulsives, com una "festa" en el transcurs de la qual són violades diverses dones entre les riallades dels seus agressors.

En definitiva, una joia literària majúscula, una exploració de la realitat de la guerra feta amb un estil propi i un to mesurat a pesar de la crueltat del que es descriu.