"Persèpolis", Marjane Strapi

Persepolis
Marjane Satrapi, 2000-2003
Traducció del francès de Mireia Alegre Clanxet
Reservoir Books, 352 pàgines

Marjane és una nina que gaudeix d'una vida acomodada al Teheran de finals dels setanta, sota el règim autocràtic del Sha. Va a una escola francesa i els seus pare la crien com una persona d'esperit crític i actitud tolerant. Tanmateix, el 1979 esclata la revolució, una revolució que esdevé islàmica i submergeix el país en una nova època de restriccions, que afecten de forma molt especial a les dones. Per si això fos poc, el 1980 comença la guerra amb l'Iraq, que accentua la radicalitat islàmica i fa encara més difícil la vida al país, de forma que Marjane és enviada a Àustria. De retorn al país, ja pràcticament adulta, s'haurà d'enfrontar a una nova etapa de dificultats.

Persepolis és un dels grans clàssics de la novel·la gràfica. Es tracta d'un narració de caire autobiogràfic que ens acosta a les circumstàncies de l'Iran de la revolució des de l'òptica d'una jove de tarannà obert a qui li costa molt conviure amb la realitat del règim islàmic després d'haver rebut una educació de caire occidental marcada pel debat d'idees, la llibertat i l'obertura de ment. Davant aquesta realitat, i sobretot a causa de la guerra, la jove se'n va a viure a Viena, on passarà per problemes diversos: el ser vista amb mals ulls pel fet de ser estrangera, el desamor, el contacte amb les drogues, la vida al carrer... De tornada al seu país s'adona de quelcom comú a molts migrants, el fet de sentir que ha perdut el seu lloc en el món, que ja no es sent a gust al seu lloc de naixença ni tampoc ha trobat el seu lloc al país que l'ha acollit. 

Per altra banda, el rerefons de la història resulta interessantíssim. L'acció s'inicia en l'època de la revolució que desallotja el Sha del poder per donar pas a un règim que acabarà convertint-se en islàmic. És valuós observar de quina forma la lluita per la llibertat contra un règim tirànic acaba per donar pas a un altra casta de tirania, en aquest cas una teocràcia, de forma que no cessa la persecució sanguinària de qui pensa diferent ni l'assassinat dels dissidents. A més, la narració permet apreciar com el context de la guerra fa que la radicalitat augmenti amb la nova retòrica dels màrtirs de la revolució i del sacrifici que aquests han fet per la resta de la població, que els ha de correspondre amb rectitud. Tanmateix, en el fons tot plegat és una qüestió més aparent que real, ja que bona part de la població intenta continuar amb la seva vida d'amagat de les autoritats. És cert, això no obstant, que molta gent assimila la retòrica del règim sense ser-ne conscient fins que s'enfronta amb gent que la rebutja per complet.

En trobam davant un clàssic modern, sense dubte, una gran obra publicada inicialment en forma de quatre àlbums independents que il·lustra un episodi recent de la història del Mitjà Orient, de gran rellevància.