"El retrat de matrimoni", Maggie O'Farrell

The Marriage Portrait
Maggie O'Farrell, 2021
Traducció de l'anglès de Marc Rubió
L'altra editorial,  416 pàgines

La jove Lucrezia és filla del gran duc de la Toscana Cosme I i Elionor de Toledo. Gaudeix d'una vida regalada en el Palazzo Vecchio de Florència. És diferent als seus germans i germanes, atès que té uns interessos que van més enllà de la vida cortesana, dels vestits i de les festes. Els seus interessos es lliguen més a les arts, en concret a la pintura, i l'observació dels sentiments, dels actes de la gent que l'envolta. És curiosa per naturalesa, àvida de descobertes. Però un dia, de manera imprevista, el destí que sempre l'havia esperat li surt a camí de forma inesperada: ha estat promesa a Alfonso II d'Este, duc de Ferrara, en substitució de la seva germana major, morta abans que s'hagués pogut celebrar el matrimoni. A partir d'aquest moment, descobrirà els clarobscurs de la vida matrimonial i totes les intrigues i tensions que esclaten en la cort ducal ferraresa.

El retrat de matrimoni és un magnific retrat de la vida de les dones de la noblesa, condemnades a ser poc més que un objecte en la política dels estats. Així, observam el valor de les filles de la gran noblesa com a peces en el tauler de l'estratègia, com a prova de la fermesa d'una aliança, i una vegada casades, com a garants de la continuïtat de la nissaga en el poder. En aquestes circumstàncies es veu atrapada la petita Lucrè, una ànima elevada, amant de la pintura i incapaç d'entendre per què s'ha de sotmetre a un destí tan cruel. La caracterització de l'època és magnífica: la vida a les corts de Florència i Ferrara, els banquets, els vestits, el dia a dia, les relacions. Val a dir que la fidelitat històrica no és absoluta pel que fa a les circumstàncies exactes de la vida dels personatges, tal i com l'autora exposa en l'epíleg, però això no li resta gens de veritat al relat.

Més enllà d'aquest enquadrament històric, O'Farrell parla d'una qüestió més universal, com és la violència exercida sobre les dones. De fet, els matrimonis concertats i l'exigència de maternitat són formes de violència, però en el cas de la Lucrezia de Cosme de Medici, aquesta violència es va veure ampliada per l'actitud dominadora i violenta del seu espòs Alfonso d'Este, obsessionat amb la idea de tenir un hereu i frustrat per la seva incapacitat d'engendrar, dominant i cruel.

En la línia de Hamnet, O'Farrell torna a bastir una excel·lent novel·la, construïda amb sensibilitat i veritat, un relat universal sobre la dissort de les dones en un món dominat per la insensibilitat masculina, simples objectes en el joc de la política, el poder i el sexe, intercanviables en qualsevol moment i fins i tot víctimes si no responien al que suposadament era el seu paper.