Passa al contingut principal

"El monstre de Santa Helena", Albert Sánchez Piñol

El monstre de Santa Helena
Albert Sánchez Piñol, 2022
La Campana, 304 pàgines
 

Delphine de Sabran, marquesa de Custine, vol posar a prova l'amor que sent per ella un dels majors literats del seu temps, François-René de Chateaubriand. Per fer-ho, aspira a convertint-se en objecte de desig de l'home més poderós del moment, Napoleó Bonaparte. Per aquest motiu, s'embarquen en una travessia cap a la presó més segura de lèpoca, l'illa de Santa Helena, al bell mig de l'Atlàntic. En arribar-hi s'adonen que probablement Napoleó no ha deixat mai de ser un monstre, encara que no és l'únic amb el s'hauran d'enfrontar.

El monstre de Santa Helena és una novel·la de ciència ficció que es basa en personatges i fets històrics però que introdueix un element sobrenatural de forma gairebé grotesca amb l'aparició d'un formidable monstre marí que escull l'illa de Santa Helena, presó de Napoleó, com a lloc on donar a llum a la seva nombrosa progènie. La narració conté elements interessants, sobretot les converses entre els tres personatges principals, però en conjunt no deixa de ser una obra menor, un exercici fallit dins del gènere fantàstic que l'autor havia demostrat ser capaç de manejar amb prou perícia en obres com La pell freda o fins i tot Pandora al Congo (ja ens entenem).

He de dir que en principi l'obra parteix d'un plantejament interessant, però l'aparició del bigcripi ho ensorra tot i ho converteix en una obra mediocre, impròpia de l'autor de Victus. La caracterització de Napoleó tampoc ajuda a donar més valor a l'obra, atès que per moments sembla més una caricatura que un retrat. Per resumir, un llibre decebedor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...