Passa al contingut principal

"En tiempos de luz menguante. Novela de una familia", Eugen Ruge

In Zeiten des abnehmenden Lichts. Roman einer Familie
Eugen Ruge, 2011
Traducció de l'alemany de Richard Gross
Anagrama, 400 pàgines

El subtítol de l'obra, Novela de una familia, defineix a la perfecció el que és aquesta obra. Relata, de forma no cronològica, la vida de tres generacions d'alemanys orientals, les seves relacions interpersonals i amb l'aparell burocràtic de la RDA. És una narració que contempla un període de temps que va des de mitjans del segle XX fins a principis del segle XXI, i ens ofereix una visió molt acostada a la individualitat de la vida en l'orbe soviètica. 

Cronològicament, els primers fets relatats ens situen a Mèxic, on el matrimoni format per Wilhelm i Charlotte Powileit resideix a l'exili, realitzant diferent tasques en una entitat que promou i defensa el comunisme emparada pels llargs tentacles de l'Alemanya de l'Est. Retornats al seu país d'origen, s'ocuparen de tasques més honorífiques que pràctiques, en una relació marcada per una confiança i un desinterès creixents, arrelats en l'enyorança que sent Charlotte per l'època mexicana.

La següent generació és la de Kurt Ummitzer i la seva esposa Irina. Kurt és un antic presoner de guerra que esdevé un dels historiadors més destacats i reconeguts de la RDA. En la seva estada a Rússia es casà amb Irina, una dona explosiva en tots els sentits que de mica en mica va caient en les urpes de l'alcoholisme a causa de les constants infidelitats del seu espòs i l'incompliment de les expectatives que li havia generat la vida a Alemanya.

La darrera generació retratada és la de Sascha Umnitzer, net i fill respectivament dels anteriors. Si la primera generació eren comunistes convençuts, a la llarga víctimes del desencant propi de qui veu com les seves esperances no es corresponen amb la seva realitat, i la segona accepta el seu paper en l'engranatge social comunista, la generació de Sascha és la dels descreguts, dels que són plenament conscients de les limitacions imposades per l'ineficàcia del règim comunista i que tenen ànsies per passar al bàndol occidental.

És aquesta una novel·la que explora el món de l'Alemanya de l'Est al llarg de la seva evolució històrica, però que ho fa a la manera d'un trencadís, d'un mosaic de peces que es mesclen i ens parlen alternativament de distintes etapes, de distints moments de l'evolució d'aquest estat satèl·lit dels soviètics, màxim símbol de la divisió del món després de la segona guerra mundial. Però per enllà d'aquest marc, és també la història d'una família, de les seves tempestuoses relacions i de les vivències de cada un d'ells. Se'ns parla de la relació de l'individu en el sistema, però sobretot se'ns parla d'éssers humans que cerquen el seu lloc en el món, que pateixen i que fan patir, que estimen i desitgen.

A nivell formal és una obra que adopta una estructura que no és lineal, sinó que desenvolupa les històries i les vivències de les tres generacions en paral·lel del principi al final, de forma que són habituals els salts temporals. Una altra qüestió a destacar és el tractament que es fa de les històries, ja que moltes de les situacions que han patit el personatges al llarg de la seva vida no es desenvolupen, sinó que les copsam de forma parcial, en detalls a partir dels quals ens composam una imatge aproximada de la situació.

En tiempos de luz menguante és una bona novel·la, per l'enquadrament de la història i sobretot per la naturalesa dels personatges que se'ns mostren com una calidoscopi de les múltiples vessants de l'ànima humana.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...