"La tomba de les llumenetes" - "Algues americanes", Akiyuki Nosaka

Hotaru no haja - Amerika hijiki
Akiyuki Nosaka, 1967 - 1968 (respectivament)
Traducció del japonés de Lourdes Porta i Junichi Matsuura
Quaderns Crema, 139 pàgines

La tomba de les llumenetes
Dos germans, Seita i la petita Setsuo, es converteixen en orfes després d'un atac aeri de l'aviació nord-americana. Inicialment són acollits per una familiar de la seva mare, però de mica en mica la convivència en va deteriorant fins al punt que decideixen establir-se pel seu compte. Aquesta decisió, enmig de l'enfonsament de l'imperi japonès al final de la Segona Guerra Mundial els abocarà a una vida de misèria, fam i privacions amb un resultat absolutament tràgic.

La tomba de les llumenetes és una novel·la breu que recull l'experiència vital d'Akiyuki Nosaka en la seva joventut en el context de la SGM. És una narració breu, que empra un llenguatge precís i força despulllat per desenvolupar una narració absolutament devastadora, que il·lustra com molt poques el que és una guerra i les conseqüències tan dramàtiques que tenen els conflictes armats. La potència d'aquest al·legat antibel·licista rau en l'extrema joventut dels seus protegonistes, dos infants, i la crueltat i indiferència amb la que són tractats en un moment crític, on l'únic que importa és sobreviure més enllà de qualsevol escrúpol moral. 

Les algues americanes
Després d'unes vacances a Hawaii on ha fet coneixença amb un matrimoni americà, la senyora X els convida a passar una temporada al seu domicili de Tòquio. Els preparatius d'aquesta visita desperten en el seu espòs, X, un seguit de records sobre l'època final de la guerra, les penúries que hagué d'afrontar i les peripècies per les que passà per tal de sobreviure. La visita dels americans no faran sinó rebifar tot el dolor, tota la sorpresa per haver viscut aquella època, per haver-se humiliat amb els americans que ara han esdevingut els seus convidats. 

Aquesta narració és molt interessant perquè, per una banda, ens parla del Japó es recuperació i expansió en la dècada dels anys 60, un país que sembla que s'ha refet del trauma de la segona guerra mundial i que vol ser un país modern i dinàmic, però, per altra banda, també explora els sentiments íntims dels japonesos en rememorar els temps de la rendició i l'ocupació americana. D'aquesta manera, Nosaka ens acosta a aquesta doble realitat i il·lustra alguns aspectes del que va ser la postguerra pel Japó, un país humiliat i forçat a crear llaços d'amistat amb la potència que els havia derrotat. 

Comentaris