Passa al contingut principal

"La tomba de les llumenetes" - "Algues americanes", Akiyuki Nosaka

Hotaru no haja - Amerika hijiki
Akiyuki Nosaka, 1967 - 1968 (respectivament)
Traducció del japonés de Lourdes Porta i Junichi Matsuura
Quaderns Crema, 139 pàgines

La tomba de les llumenetes
Dos germans, Seita i la petita Setsuo, es converteixen en orfes després d'un atac aeri de l'aviació nord-americana. Inicialment són acollits per una familiar de la seva mare, però de mica en mica la convivència en va deteriorant fins al punt que decideixen establir-se pel seu compte. Aquesta decisió, enmig de l'enfonsament de l'imperi japonès al final de la Segona Guerra Mundial els abocarà a una vida de misèria, fam i privacions amb un resultat absolutament tràgic.

La tomba de les llumenetes és una novel·la breu que recull l'experiència vital d'Akiyuki Nosaka en la seva joventut en el context de la SGM. És una narració breu, que empra un llenguatge precís i força despulllat per desenvolupar una narració absolutament devastadora, que il·lustra com molt poques el que és una guerra i les conseqüències tan dramàtiques que tenen els conflictes armats. La potència d'aquest al·legat antibel·licista rau en l'extrema joventut dels seus protegonistes, dos infants, i la crueltat i indiferència amb la que són tractats en un moment crític, on l'únic que importa és sobreviure més enllà de qualsevol escrúpol moral. 

Les algues americanes
Després d'unes vacances a Hawaii on ha fet coneixença amb un matrimoni americà, la senyora X els convida a passar una temporada al seu domicili de Tòquio. Els preparatius d'aquesta visita desperten en el seu espòs, X, un seguit de records sobre l'època final de la guerra, les penúries que hagué d'afrontar i les peripècies per les que passà per tal de sobreviure. La visita dels americans no faran sinó rebifar tot el dolor, tota la sorpresa per haver viscut aquella època, per haver-se humiliat amb els americans que ara han esdevingut els seus convidats. 

Aquesta narració és molt interessant perquè, per una banda, ens parla del Japó es recuperació i expansió en la dècada dels anys 60, un país que sembla que s'ha refet del trauma de la segona guerra mundial i que vol ser un país modern i dinàmic, però, per altra banda, també explora els sentiments íntims dels japonesos en rememorar els temps de la rendició i l'ocupació americana. D'aquesta manera, Nosaka ens acosta a aquesta doble realitat i il·lustra alguns aspectes del que va ser la postguerra pel Japó, un país humiliat i forçat a crear llaços d'amistat amb la potència que els havia derrotat. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...